dimecres, 6 de juliol de 2011

respectem-nos

El respecte és una virtut que els nostàlgics de l'educació diuen haver perdut a l'escola. És cert que podríem omplir un llibre amb l'antologia de la manca de respecte a les aules, però no puc evitar preguntar-me: aquesta manca de respecte és major que fa uns anys? Quan recordo els meus temps d'institut o a l'escola... no hi trobo diferència, també érem cruels nosaltres i, amb el temps, me n'he avergonyit de moltes de les coses que fèiem. Això em porta a pensar que potser els nostres alumnes també s'avergonyiran d'aquí a un temps, en tot cas, les coses no han canviat tant i afirmacions del tipus "ara el que hi ha és una absència de respecte total" són del tot demagògiques i no responen en absolut a la realitat.

El més curiós és que es demana respecte a les escoles, als infants, als adolescents.. quan els adutls en la seva vida diària i pública no són capaços d'oferir un exemple digne. Només hem de veure un sessió del Congrés dels Diputats o molta de la producció audivisual que es programa a les televisions. La gota que ha fet vessar el got de la meva indignació ha estat un article publicat a El Periódico on Rajoy clamava que si es fa amb el govern les properes eleccions, canviarà la llei d'educació perquè els nens aprenguin des de les escoles a respectar els propietaris de les empreses.

Respirem fondo...

De l'afirmació se'n desprenen unes quantes de suposicions macabres:
  • S'ha de treballar el respecte a les escoles perquè l'empresariat es veu atacat, la resta de la societat, com si es maten tu!
  • Presuposa el Sr. Rajoy que a les escoles només hi van els futurs treballadors, per tant s'ha de fomentar el respecte al seu superior.
  • Presuposa el Sr. Rajoy que a les escoles no hi ha cap possible futur emrpesari? Perquè si és així.. potser que també els ensenyem a aquests a respectar els seus futurs treballadors no?
  • Com li direm a la nova assignatura? Formación del espíritu laboral?
Digue-me malpensat, ho sóc, però voleu dir que el Sr. Rajoy pensava en l'escola privada quan feia aquesta proclama en pro dels valors i del respecte? Per què em fa la sensació que només troba a faltar aquesta manca de respecte a l'escola pública? Per què serà..?

Tinc al sensació que cada vegada que m'assomo al futur més proper, els colors s'esvaeixen i tot es veu en blanc i negre.

I ve un estrany però al mateix temps reconeixible olor de ranci...

1 comentari:

JuLia G-!* ha dit...

La veritat és que, com a jove i "ex-alumna" des de ja fa uns dos anys, reconec que el respecte cap els professors no hi havia ni crec que tampoc quan era el professor el qui ho feia en moltes ocacions. Pero tinc una petita teoria: representa que si tots som iguals i tenim els mateixos drets, tan el professorat com l'alumnat els haurien de tenir, com per exemple: el tema dels mòbils.
Anem a ser concrets... Si el professor pot tenir el mòbil encés durant la classe mentre que els alumnes no... el típic argument que ens diuen és el de "és per si tenim alguna urgència". I si nosaltres com alumnes també en podem tenir? Sí, que ens poden trucar en el telefon de l'escola, però també podrien fer el mateix amb ells. O tots amb el mòbil o tots amb el telefon de centre.
(La veritat és que a mi mai això m'han creat problemes, però a molta gent sí)
I així amb molts temes.
Però ja simplement potser una persona el respecte no el valora ja que pot infuenciar el "no respecte" que hi ha en la vivència de les seva família o per qualsevol problema que no està ben solucionat.
Crec que és díficil fer que tothom es respecti entre ells, però quan una persona irrespectuosa, si aquesta és raonable, veu que l'altra l'està tractant bé i ignora la seva part de "no respecte", potser és quan es torna respectable i es sent còmode perquè el valoren com una persona i no com un esborb o qualsevol mania que tingui aquest.