La cultura japonesa es caracteritza per l'estima al medi natural, a allò autèntic, a les arrels... Aquesta tradició contemplativa de la naturalesa es manifesta constantment en totes les manifestacions artístiques. En l'àmbit de la literatura ho fa molt especialment a través dels haikus.
Un haiku és una composició poètica formada per tres versos amb 5, 7 i 5 síl·labes cadascun. Un petit poema que evoca algun aspecte de la natura que, al seu temps, pot estar vinculat a alguna emoció humana, però no necessàriament.
La ciència no és més que una manera d'explicar la natura, d'entendre-la. Als seus orígens, la ciència no és més que part de la filosofia, que no és altra cosa que la recerca d'entendre la condició humana i la seva relació amb l'entorn: la natura. Així doncs, no hi ha tanta diferència, pel que fa als orígens, entre els haikus i la ciència. A partir d'aquesta premisa, he proposat el meu alumnat de 2n d'ESO fer un maridatge (si és que es pot dir així) entre la poesia i la física aprofitant que aquesta setmana es celebra la setmana de la poesia.
L'activitat consisteix en crear un haiku vinculat a la unitat que estem treballant (el moviment) i publicar-lo a Twitter (així aprenen de pas a utilitzar-lo) amb l'etiqueta #haiku_fiq i acompanyat d'una imatge il·lustrativa. Algunes de les composicions són realment bones!
