deconstruïm l'escola?

Deia Albert Einstein que no podem esperar resoldre un problema utilitzant les mateixes eines que l'han creat. Un dia li van demanar què calia fer per ser un geni, ell va contestar que calia dedicar almenys 30 minuts al dia a pensar diferent a la resta. Un altre dia va cncloure que en moments de crisi només la imaginació era més important que el coneixement... I sí, entre cita i cita es va dedicar a jugar amb el temps i l'espai. Per cert, també era un gran violinista.

Que l'escola està en crisi, i no només a casa nostra, és un fet més o menys acceptat arreu del món i si hem d'anar a buscar imaginació estem al lloc indicat. Els genis cada dia es fan més cars de veure i vist com va el món, potser ens cal més teamdividualism que no pas individualitats, però el que sí que és cert és que potser és hora de pensar diferent, intentar resoldre els problemes que trobem a l'escola canviant coses que d'entrada no ens plantegem tocar. I si juguem, encara que sigui per uns moments, a desmuntar-ho tot i refer-ho? Què passaria? Potser així trobaríem un camí nou.. què perdem de fer la simulació?

Un dels pilars inqüestionables dels sistemes educatius és el currículum, inqüestionable en el sentit més literal, ningú gosa qüestionar-lo en quant a continguts bàsics, instrumentals, essencials o com vulguem dir-los. El "pastís" es reparteix en matemàtiques, llengües, ciències... deixant poc marge a petites incorporacions o canvis, de fet s'acostuma a afegir però mai a treure, tenim un pànic horrorós a treure res. Per sort gent com Robert C. Schank va una mcia més enllà i s'atreveix a proposar un canvi radical en la concepció del currículum, potser massa bèstia com per poder digerir-lo de cop, però i ha canvis que, sense afectar tan descaradament el currículum, el poden moldejar de forma molt efectiva per intentar treure'n un profit més gran.

Un canvi seria redissenyar l'horari de les escoles i instituts, per què hem de tenir 30 classes d'una hora a la setmana? Per què la disposició de l'aula ha de ser 30 taules, amb les seves 30 cadires, encarades cap a una pissarra amb una taula més gran i una butaca per al professor? En alguns centres com ara el col·legi Montserrat de Barcelona amb la Montserrat del Pozo al capdavant ja ho fan, amb la teoria de les intel·ligències múltiples com a eina bàsica han reorganitzat les aules i l'horari de manera que els alumnes treballen en blocs horaris i de contingut. Aquest treball requereix molta coordinació entre diferents disciplines, entre les tradicionals àrees de coneixement, però els resultats estan a la vista.

Avui es publicava al New York Times un article on s'incidia en el mateix fet, una escola privada havia decidit treballar a partir de blocs de contingut suprimint l'horari tradicional de classes de 45 minuts i subsitituint-les per aquests blocs de durada més llarga i variable.

Els continguts es treballen de manera més intensa i no necessàriament cada setmana, potser hi ha uns temes que es tracten a principi de trimestre, uns altres més endavant.. però de manera que al final de curs s'ha treballat el mateix que si s'hagués fet de la forma convencional amb hores fraccionades per matèries i amb hores assignades cada setmana.

Les noves classes són molt més intenses, ja que no són de 45 minuts, n'hi ha de fins a 2 hores, però l'alumnat està molt més implicat, té temps de posar-s'hi a fons en el tema que es treballa i el fet de canviar cada setmana de continguts no dóna peu a l'avorriment. Lògicament també s'hi corre el risc de tenir l'auditori apàtic dues hores si no s'ha dinamitzat bé l'activitat..

El canvi però no només afecta a l'horari sinó que també a la disposició de les taules i cadires de les aules, s'ha reformat el sistema de manera que tothom treballa en base a un gran espai central on compartir el coneixement. El que es busca en el fons és permetre una gran flexibilitat a l'aula per treballar els diferents blocs de contingut en funció del que aquests demanin.

La justificació del canvi es basa en el fet que les activitats HOT (high order thinking) de la famosa taxonomia de Bloom requereixen més temps per assolir-se i experimentar.

El Ferran Adrià va trobar el seu camí deconstruint la cuina, reinventant-la, d'això ara en diuen innovació. No podria ser el model aplicable a l'escola? I si la deconstruïm encara que sigui per verue què passa? Haurem d'estar ben atents a aquests tipus d'experiències, seguir-les de prop i començar a plantejar-nos canvis més profunds en el nostre sistema. Per què no?