dilluns, 6 de juny de 2011

incentius editorials

Sempre he pecat de no tenir cap filtre entre la neurona i la llengua i portat al món de les noves tecnologies, tampoc en tinc cap entre la mateixa neurona i els dits que piquen el teclat. Deia Jordi adell en una conferència a Manresa amb motiu de les III Jornades Espurna que gairebé sempre escrivim al blog quan alguna cosa ens indignava, deia que potser anava sent hora de canviar això i escriure també quan no estem indignats. Avui però, no és així, avui em mou la indignació... ja veurem demà per on bufa el vent.

Ens trobem a final de curs i les editorials de llibres de text corren desesperades a la caça del cap de seminari o departament oferint-li les excel·lències del seu producte. Els clients sovint són difícils de convèncer i les tècniques del marketing són les que són. De la mateixa manera que els visitadors mèdics tenen el seus "encants" per convèncer els metges amb pocs valors ètics per receptar aquest medicament en comptes d'aquell altre genèric, les editorials fan servir les seves dots persuassives per guanyar-se el cllient.

De tots és sabut que unes i altres han entrat en una espiral maliciosa d'oferir canons de projecció, portàtils o pissarres interactives a canvi de la tria en exclusiva dels seus materials per a tots els cursos d'un determinat departament. Així, els professors de tot un departament, per exemple, reben un portàtil cadascú per desenvolupar la seva tasca docent. Després, en faran més o menys ús a l'aula o per preparar les classes, suposarem però que en fan un ús adequat. Altres editorials es decanten per donar un canó de projecció per al laboratori o l'aula d'idiomes, en aquest cas, els destinataris finals i per tant beneficiaris, són els mateixos alumnes. Segur que d'exemples així en coneixem tots i totes i possiblement alguns de poc lloables.

Aquestes pràctiques poden ser reprovables però de vegades davant la decisió d'haver de triar entre dos materials molt semblants, l'opció que va acompanyada d'un petit souvenir que en darrera instància repercuteix en l'alumnat acaba sent l'elegida. Res a dir. Canalitzar la competència ferotge entre editorials en favor dels nostre alumnat no està malament sempre i quan no es deixi mai, mai, en segon terme la qualitat dels textos escollits. Personalment no m'acaben de convèncer mai i m'estimo més fer-me els meus propis materials, però respecto la decisió dels companys que prefereixen treballar amb els llibres de text.

Ara bé, el que no puc acceptar és que una d'aquestes editorials faci un homenatge a una companya de professió l'any que es jubila i que a més l'obsequiï amb un portàtil... Pels serveis prestats? A qui? Ara que es jubila necessitarà el portàtil? No critico l'homenatge, tot i que no hi vaig assistir per una qüestió de principis, però em sembla vergonyós i inacceptable el "present" de comiat. Totalment fora de lloc.

Si amb aquest gest pretenia l'editorial persuadir-nos als membres del seminari que quedem, ha aconseguit justament el contrari. Que els llibres de text són un negoci per sagnar les butxaques dels pares cada mes de setembre no és cap secret, que aquestes pràctiques comercials s'estan estenent cada vegada amb menys vergonya, tampoc, així que no veig per què hem de seguir fent-los el joc i no fer-ho públic. Jo, si més no, no penso entrar en aquest joc, no penso jugar a mercadejar amb aixó.

I ja posats, m'acabo de desfogar!!

Des de fa uns pocs anys s'ha engegat als centres un projecte molt interessant de reciclatge de llibres que a banda de suposar un estalvi considerable per a les famílies, promou valors com el propi reciclatge i el respecte envers la seva feina i les eves eines per part dels alumnes. Malgrat tot cada any s'han de reposar exemplars, cosa prevista per les editorials que responen canviant el format del text amb una nova edició marcadament diferent a l'anterior, malgrat els contingut és el mateix. L'exercici 4 ara és el 9, la unitat 3 ara és la 2... pertis canvis subtils de format sense cap altre pretexte que fer més difícil la feina dels docents que es resisteixen a actualitzar l'stock de llibres. Mesures sense cap altra finalitat que vendre. És l'obsolescència programada aplicada al món de l'educació. Un motiu més per dir no als llibres de text tradicionals.


7 comentaris:

©Lola ha dit...

Plas, plas, plas...

Hasta aparatos de aire acondicionado regalan... #yonopuedocontanto.

Gracias por el artículo ;)

lota march ha dit...

Molt bé Jordi, ben dit. Certament,igual que es programen alguns aparells perquè deixin de funcionar al cap de determinat temps, els llibres els "modifiquen" perquè s'hagin de comprar llibres nous.

jlbelderrain ha dit...

Estas prácticas de dudosa legalidad sólo buscan aumentar la cuota de mercado de esas editoriales y causan la inviabilidad de pequeñas editoriales educativas que no pueden permitirse estos regalos a la vez que promueven la subida o mantenimiento de unos precios altos que paguen esas 'promociones'. La única manera de acabar con estas prácticas es no aceptar dichos regalos y denunciarlo públicamente como aquí haces.

Gracias!

@jlbelderrain

Anònim ha dit...

Jo treballo a una editorial, i et puc dir tot el contrari: MAI entro a cap centre oferint res que no siguen els meus llibres i materials didàctics, però em trobo amb massa freqüència amb el professor/a que em demana regals ja que "l´editorial x... em regala pissarra, canó, portàtil... i tú, què em donaràs?". Penso que açò no és culpa només de les editorials, vosaltres us hariueu de negar i tancar la porta a aquestes editorials que funcionen axí... però per desgràcia són les que trionfen. Contradictori, no?

Jordi Marín ha dit...

Justament això és el que hem fet al semninari, diguem que l'hem declarat non grata.

Es fa difícil ara dir qui va ser primer si l'ou o la gallina, la qüestió és que la situació és del tot insostenible i la tria de llibres de text és cada dia menys transparent.

A més, si parlem pròpiament de l'edició dels llibres, la decisió de canviar els llibres de text cada dos anys no és pas del professorat. Aquest matí he vist el colmo, un llibre de 1r d'ESO dividit en 4 volums sota el "pretext" de treure pes de les motxiles.. la cosa es vendre per vendre.

Anònim ha dit...

Només uns comentaris: els llibres es solen renovar cada 4 anys, no cada 2, i quasi sempre els profes ens demaneu renovacions quan ja fa un temps que porteu el mateix llibre.
I el fet de partir el llibre en 2 ó 3 volums (no en conec cap de 4...) es fa per una recomanació de salut per als xiquets, (jo en tinc dos i les motxilles els pesen mooooolt),bé açò NO ENCARIX EN ABSOLUT EL LLIBRE, val exactament igual que en un sol volum. No tot ho fem malament ni totes les editorials treballem igual.
De vegades semble que en lloc de llibres fem armes de destrucció masiva! I que conste que en MOLTES coses estic totalment d´acord amb vosaltres, els educadors,i considero que estem del mateix costat, però... en altres no, clar, que porto ja molts anys en aquest món i conec les 2 parts.
Salutacions cordials.

Jordi Marín ha dit...

És cert, s'han de canviar cada 4 anys, però això fa que cada dos anys ens trobem a l'aula dos tipus de llibres diferents, perquè no oblideu que hi ha germans que tenen la mala costum de compartir el llibre. D'altra banda és una manera molt subtil per part de les editorials de combatre el projecte de llibre verd, la reutilització de llibres.

I pel que fa a la referència dels 4 volums ací la tens: Santillana, ciències de la naturalesa de 1r d'ESO

Això de la salut em fa riure una mica, perquè a l'hora de dissenyar els continguts digitals, ben poc que l'han tingut en compte, tenint en compte la pantalla on visualitzaran aquests continguts (11 polzades en el cas dels 1x1).