dimarts, 12 d’abril del 2011

reflexions moodèliques

Aquest és el cinquè curs que faig servir el moodle com a eina de suport a les classes. Vestir un curs moodle porta el seu temps i al llarg d'aquests 5 anys he anat mudant els meus cursos com bonament he pogut. A hores d'ara m'atreviria a dir que els cursos de batxillerat de les matèries de física i química (4 en total) han quedat prou arregladets, vaja, que els podem treure a passejar. A 4t d'ESO el curs CLIL de physics & chemistry també està complet i n'estic especialment content per la feina que implica.

Crec que ha arribat el moment que puc fer-los una petita auditoria, quin ús en fan els i les alumnes? Les hores que he dedicat a muntar-los seria molt complicat calcular-les i la veritat és que m'estimo més no fer-ho, no és l'objectiu d'aquest test de control. Sí que vull saber però, l'aprofitament per part de l'alumnat.

Als diferents cursos he posat recursos com ara apunts (en pdf i en format book de moodle), fulls d'exercicis i les seves solucions (pdf), simulacions (seleccionades a la xarxa), enllaços interessants (vídeos, webs d'interès...) i qüestionaris (de prova o simulacions d'examen). Cal dir que a 4t he fet servir força el recurs tasca per fer activitats en línea.

He començat aquest estudi tot avaluant el curs de Física de 2n de bat, el curs està format per 5 blocs de contingut amb un total de 59 recursos i 10 enllaços a apunts o exàmens (recurs on els alumnes poden consultar la nota del darrer examen)
. He fet un buidat del nombre de vegades que aquests recursos han estat visualitzats pels alumnes, sense tenir en compte el temps que han trigat en tancar-lo... suposaré que l'han vist detingudament.

Els resultats m'han sorprés i, sincerament, no gratament. D'un total de 25 alumnes he descobert què:
  • només 5 han obert com a mínim un 50% dels recursos
  • 8 d'ells estan per sota del 10% de recursos visualitzats
  • la mitjana de recursos visualitzats és de 14,6
Cal tenir en compte que aquestes xifres inclouen el fet que un alumne hagi vist el mateix recurs més d'un cop, si només consideré el primer cop, serien molt inferiors. Si tinc en compte el nombre de visualitzacions dels apunt o fulls de solucions d'exercicis, la xifra és de 11,6 visualitzacions de mitjana, quan només hi ha 10!.

Si analitzo el nombre d'alumnes que han visitat cadascun dels recursos descobreixo que la mitjana és de 5,9 alumnes per recurs. És a dir, de mitjana, dels 25 alumnes només 6 han vist tots els recursos. Cal dir que el recurs de més èxit ha estat vist per 14 alumnes, i 21 recursos (la 3a part) no han rebut la visita de més de 3 alumnes.

No cal dir que el recurs de consulta de les notes de l'examen és el més visitat del curs, tots els alumnes hi han tret el cap i la majoria d'ells més d'una vegada en un mateix dia (esperant que corregís els exàmens i pengés les notes).

L'ús que se'n fa del curs és mínim, els recursos més visitats són els tradicionals: apunts, exercicis i nota de l'examen. Cal dir que no tenim llibre de text, entenc que els apunts siguin d'utilitat, però les eines adicionals d'aprenentatge com ara simulacions, vídeos, enllaços... estan molt infrautilitzades. Sovint pensem que estem davant una generació 2.0, que es motiva amb recursos visuals i que aquest fet els fa motivar-se. Aquestes dades em fan dubtar, la gran majoria dels alumnes es decanten pel mètode tradicional, possiblement perquè és al que estan habituats des de petits. Vull creure que és això..

Aquesta podria ser una explicació del poc aprofitament de l'entorn moodle, una altra però podria ser que senzillament aprofiten allò que els genera un benefici immediat, aprovar l'examen. Per tant el material més preuat són la combinació apunts-exercicis, sent el altres recursos tan adicionals i tan complementaris que acaben sent totalment prescindibles. Un exemple, un dia vaig intentar veure a l'aula una roda de premsa que Greenpeace va oferir per avaluar els fets de la central de Fukushima, estàvem treballant el tema de física atòmica i radioactivitat. La connexió a Internet anava molt lenta i es va fer impossible veure-la, la idea era dedicar tota una sessió, no va poder ser. Vaig penjar l'enllaç al moodle, només 5 alumnes el van consultar.

Potser he comés una errada greu en el plantejament del curs, no he volgut mai forçar l'alumnat a usar el moodle com a eina de treball principal, sempre m'he decantat per utilitzar com a complement, tanmateix estic començant a pensar qué m'he equivocat. Potser hauria de "motivar" l'alumnat a veure aquests recursos tan útils (al meu entendre) tot lligant-los a una activitat avaluable. Confiar amb la seva voluntat d'aprendre i gaudir fent-ho no ha acabat de funcionar.

Ingenu? Segurament. Tot i això crec fermament en l'eina i confio que hagi estat útil per als alumnes que n'han fet ús.

6 comentaris:

Irene ha dit...

La meva experiència també em diu que si l'aula virtual és complementària la utilitza un nombre petit d'alumnat (però interessat, i en treuen profit).
Però si ja no és tan complementari sinó que està integrat en el dia a dia de classe l'ús que en fan és molt més interessant. Una activitat que dóna bon resultat és plantejar problemes a un fòrum del tipus "Preguntes i respostes": com que no poden llegir la resposta dels companys fins que no han enviat la seva, la dinàmica que s'hi estableix resulta molt enriquidora. Per donar-li un interès afegit qualifico les participacions amb una escala adient, l'experiència em diu que si no "va per nota" aquest interès baixa...

Per cert, Jordi, t'has plantejat compartir els teus cursos a Alexandria (http://alexandria.xtec.cat/)? Estan molt bé!!

Jordi Marín ha dit...

Gràcies pel consell Irene! Intentaré "motivar-los" així el proper curs, al principi no volia forçar la visita al curs però potser els hauré d'estimular una mica.

Pel que dius d'Alexandria no m'ho havia plantejat, estudiaré el tema perquè no tinc cap problema en compartir qualsevol material que tinc fet.

JuditMF ha dit...

Hola tothom,
Personalment veig un greu problema en tota l'èmfasi que hem depositat a la tecnologia 2.0. Ens pensem que perquè els nostres alumnes neixen en un entorn ple de màquines ja les saben fer servir d'una manera eficient. Això és com tot, s'ha d'aprendre. I qui els ensenya?
Veig un error implementar un curs del moodle sense educar com treballar-ho. Si abans no consultaven el llibre "ni jartos de vino", per què pensem que ara s'hi posaran amb un recurs digital? És més, en quin moment de sobte han passat a tenir major interés en la nostra assignatura?
Aquestes són qüestions serioses que ens hem de plantejar abans d'implementar una tecnologia 2.0 a la nostra aula. No es tracta de fer de la web 2.0 un material més, sinó una metodologia diferent. Recordem que la motivació per la nostra assignatura és una matèria que ens continua pertocant als educadors.
Bé, només és una opinió personal, però ve al fil del plantejament que es fa el Jordi en aquest post.
Una salutació,
Judit

Jordi Marín ha dit...

Totalment d'acord Judit, l'eine per sí sola no fa res, això ho tinc bastant clar i és el primer que dic quan he de fer algun tipus de formació en TIC. Les TIC no serveixen de res si no van acompanyades d'una metodologia, però no era ben bé el cas.

Els alumnes d'aquest curs saben què és el moodle, com funciona, què esperem tots d'ell i s'ha treballat a l'aula, malgrat tot, si al final no hi ha una pressió materialista d'una qualificació, no s'utilitza en termes generals com deurien.

El que és evident és que noves eines necessiten implícitament noves metodologies, però la reflexió anava una mica més enllà, tot i això, els alumnes continuen sent com sempre, quan detecten que la cosa vol dir feina... hehehe fan el mateix que han fet els alumnes al llarg de la història.

Gràcies pel comentari!

;-)

ignasi alonso ha dit...

com penses que hagués estat el resultat si l'"espai" virtual l'haguessis creat a Facebook, o a Google Docs, o alguna eina amb més usabilitat i més propera al que es fa servir. Segurament no haguessis disposat del backgroud d'auditoria que et dona moodle però...

Jordi Marín ha dit...

He fet alguna activitat vinculada a facebook o twitter amb els alumnes i d'entrada els fa gràcia. Ara, quan veuen que s'està invaint el "seu" espai.. la cosa canvia.

Crec que és bo que vegin que hi ha espais lúdics i espais de treball, barrejar-los pot ser contraproduent, i està clar quin costat sortirà perdent..

Gràcies pel comentari!

;-)