dilluns, 31 d’agost de 2009

Els senyors de les lletres

Comença la temporada alta de les llibreries, amb l'arribada del mes de setembre no només tot sembla tornar a l'enyorada normalitat sinó que un any més assistirem a l'extorsió amb què el món editorial sotmet a l'educació.

Estic fart de veure com les editorials posen a la venda llibres aparentment nous, adaptats als nous currículums, que no són més que refregits d'edicions anteriors amb tapes noves. El tema 6 ara és el 3, l'exercici 24 ara ha passat a ser el 18 (tot i que a les solucions continua sent el 24...), allò que es feia un curs ara es fa un altre i, per tant, els mateixos continguts apareixen al llibre d'un curs i al del següent!! Ni les fotos es dignen a canviar, encara apareixen xiquetes amb els cabells cardats propis dels anys 80...

I tot això amb el vist i plau de l'administració, als pares no els queda més remei que consumir, comprar uns llibres que cada vegada són més pobres en continguts i que faran poca cosa més que destrossar les esquenes dels seu fills i filles per després ocupar un lloc en algun racó perdut de la falsa de casa. Lògicament, quan el germà menut els hagi de fer servir ja no li valdran, perquè l'administració haurà canviat el sistema educatiu, els currículums o el que se'ls acudeixi d'ací a poc temps...

Així ha grans trets, un/a estudiant d'ESO pot gastar entre 250€ i 300€ només en llibres durant un curs. Multipliqueu, multipliqueu...

El nostre benvolgut Departament d'Educació però, ha tingut la gran idea de tirar endavant un projecte de reciclatge de llibres als centres educatius. 8 milions d'euros tenen la culpa, aquest és el pressupost que es destinarà aquest curs 09/10 segons el propi Departament. Voldria saber però quin percentatge de llibres passa d'un curs a un altre.

Però la cosa no acaba aquí, a més aquest curs s'engega un projecte pilot perquè els alumnes d'alguns instituts facin ús de les noves tecnologies. En què consisteix això? Rebran un portàtil que podran adquirir a través d'un finançament que facilita La Caixa. Els llibres seran substituïts per libres de text digitals, que sona aparentment bé i innovador, però resulta que són patètics, i sóc generós amb l'adjectiu. Òbviament el Departament ha pagat les llicències per fer servir aquests llibres de text digitals. Negoci rodó: llicències, portàtils... perquè clar, quants d'aquests portàtils arribaran vius a la Castanyada?

La pregunta de tot plegat és, hi ha algú pensant en termes pedagògics allà baix? Quin sentit té mantenir tot aquest sistema dels llibres de text si no és més que per motius estrictament mercantilistes?

El Departament ha estat atorgant durant uns quants anys llicències d'estudi retribuïdes a part del professorat perquè elaboressin materials, molts d'ells infinitament millors que els que podem trobar als llibres de text i per descomptat als llibres digitals. Aquests materials són propietat del Departament, estan penjats a la xarxa, s'han provat en centres i funcionen, i aps!!! Són gratuïts!!! Són propietat de tots els contribuents, així doncs, perquè fan comprar als pares uns llibres quan ja hi ha tenim uns materials prou bons i nostres? Això es pot considerar com una espècie de malversació de fons públics no?

Vergonyosa és la manera que tenen les editorials d'incloure les noves tecnologies als seus continguts, afegint un enllaç a una web o en alguns casos a la web de la pròpia editorial, on hom pot trobar uns exercicis interactius que fan riure. La xarxa està plena de materials gratuïts d'aquest tipus. Fins i tot de llibres, com sona! De fet a Califòrnia hi ha tot un projecte al respecte.

Aquest any m'he decidit a tirar endavant dos cursos sense llibres de text, això no vol dir que no hi haurà una bibliografia de consulta amb exemplars a la biblioteca del centre o amb un curs moodle ple de recursos, en tot cas, els materials que farem servir seran els que l'alumnat vagi demanant dia a dia i els que jo consideri que són els més apropiats.

No penso ser còmplice de tot aquest muntatge, els senyors de les lletres no saben què necessiten els meus alumnes.


2 comentaris:

Jaume Ríos ha dit...

Apreciat Jordi.
Dius moltes coses en el teu post que són veritats com a punys i les comparteixo però d'altres, em sap greu, no.
Em dedico de fa anys a dissenyar i editar llibres de text, colze amb colze amb professorat que treballa de dia al centre i de nit i caps de setmana col·laborant en la confecció de materials didàctics en paper i digitals i aconseguim projectes que, malgrat la reticència de molt professorat a canviar d'hàbits didàctics rovellats, proposen millores pedagògiques i metodològiques fruit del treball de molts i moltes hores.
La teva reflexió sobre els llibres de text em sembla superficial i massa tòpica.
En parlem quan vulguis.
Jaume Ríos

Jordi Marín ha dit...

No poso en dubte en absolut les hores de dedicació que el professorat que ha elaborat els continguts dels llibres de text ha invertit. Entre d'altres coses perquè ho he viscut en primera persona preparant materials per la UOC en aquest cas.

Sí que qüestiono però el paper que juguen les editorials, produint uns materials a correcuita (en particular aquests darrers anys) per tenir enllestits a final de curs, quan els claustres decideixen els llibres de text per al curs vinent.

He vist com m'oferien llibres basats en currículums que encara no s'havien aprovat!!! Òbviament aquests no eren més que refregits d'edicions anteriors, un retalla i enganxa. No entraré a valorar la sensació que et queda quan el teu propi cap informa primer les editorials que els seus treballadors...

Puc dir tranquil·lament que no estic dins del col·lectiu de professarat reticent als canvis que esmentes, més aviat al contrari. El que sí que veig però, és que els llibres de text van adreçats a aquest col·lectiu, que desgraciadament és majoritari als centres educatius.

Molt em temo que a l'hora de planificar el llibre es pensa més en facilitar (minitmitzar) la feina del professor que no pas en altres aspectes. Perquè clar, qui acaba triant el llibre de text és el professor i la competència entre editorials és ferotge. Tampoc parlaré dels incentius...

Em dol veure com els llibres continuen basant-se en l'etern patró:

- exposició de continguts
- exemples
- exercicis

Entenc que cadascú ha de defensar casa seva, però qualsevol docent sap que no hi ha res millor que elaborar-se els seus propis materials.

En el temps que porto treballant mai he pogut reutilitzar en la seva totalitat materials que havia preparat el curs anterior, sempre he d'afegir o treure alguna cosa perquè l'alumnat que tinc al davant és diferent cada curs. Malauradament, aquesta flexibilitat no l'ofereix cap llibre de text.

Sé també que aquesta pràctica no és habitual entre els docents, la majoria prefereix el sota, cavall i rei, i és aquí on el món editorial té el seu mercat. Peró no és el meu món.