dijous, 16 de juliol del 2009

Racista de mierda!! (i 3)

Finalment he rebut la notificació de la sentència, com no podia ser d'altra manera, ha estat favorable i el jutge ha vist provats els fets expressats a la denúncia. Així doncs, ha dictaminat aplicar una multa de 60€ (a raó de 4€ per dia) a la mare Coratge.

El jutge considera provats els fets i entén que la forma i el context en el que es van produir són especialment vexatoris. Considera també contradictòria la versió donada per la denuciada i el seu testimoni... cosa previsible vista la manca d'assaig previ el dia de la vista.

En tot cas, em dono per satisfet amb la sentència, no per la quantia de la multa, que destinaré íntegrament a una beca per llibres per a la seva filla, sinó pel fet de recuperar d'alguna manera oficial la dignitat com a persona i sobretot com a professional.

D'altra banda també em satisfà el fet que consti en l'expedient d'aquesta mare tot el procés, ja que no és el primer cop que s'adreça així a un representant de l'administració pública, sigui un professor d'institut, un mestre d'escola o una funcionària de l'Ajuntament.

És d'agrair també que el poder judicial hagi recolzat d'aquesta manera el sistema educatiu, certament ens calen accions d'aquest tipus com a col·lectiu per dignificar la nostra feina, la consideració a nivell social de la qual, està bastant degradada.

Dono per tancat doncs aquest trist capítol i el deixo aquí, al racó de la falsa, on algun dia tornaré a rellegir-lo per recordar temps passats, que sempre va bé de tant en tant.


Moltes gràcies a tots i a totes els que d'una manera o d'una altra m'heu fet costat al llarg d'aquests dies, també vosaltres teniu un espai en aquest racó...

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Enhorabona a tu, a l'educació i a la seua filla.

Janet ha dit...

Hola Jordi,

Acabo de descobrir el teu bloc i m'he quedat glaçada amb els articles “Racista de mierda”, glaçada i entristida.

Me n'alegro molt que la sentència del judici et resultés favorable.

Aprofito per felicitar-te pel bloc.

Sóc mare d'un noi de 17 anys, l'Oriol, i d'una nena de 10, l'Helena i no acabo d'entendre aquest enfrontament que mantenen algunes famílies contra el professorat. Sempre he pensat que tots els adults responsables de l'educació d'un infant o d'un jove hem d'anar a una perquè tenim una finalitat comuna. Ja sé que algú que llegeixi aquest comentari pot pensar-se que sóc una somniadora, bé, de fet ho sóc, de somniadora, però en aquest cas és el criteri que sempre he aplicat amb els meus fills.

Bé, en tot cas, vull felicitar-te a tu i per extensió a tots els teus companys i companyes de professió per la gran tasca que feu i que no sempre està prou valorada i que cada cop s'estira més i més com si fos un xiclet (tractar amb els alumnes és una cosa però aguantar les embestides i, pitjor encara, els insults i les amenaces de les famílies una altra de ben diferent).

Una abraçada i endavant!

Janet

Jordi Marín ha dit...

MOltes gràcies Janet!!

Molts són els que intenten definir aquesta feina de docent, què vol dir ensenyar?, educar? I ho has clavat.

Ensenyar o educar o totes dues coses alhora, tant des de l'escola com des de casa, com des de qualsevol altre lloc, no és res més que somniar. Somiar que aquesta canalla pot arribar lluny, que té futur...

I sí, jo també sóc un somniador, i no seran fets com aquests els que aconsegueixin despertar-me d'aquest somni que és la meva feina... no ho aconseguiran!