dijous, 25 de juny de 2009

El preu de ser català

Fa ja prop de 10 anys que vaig deixar l'Alt Maestrat per venir cap al Bages, però no va ser fins l'any passat que em vaig empadronar ací. La terra tira i em vaig resistir fins l'últim moment per tallar l'únic lligam oficial que em quedava amb les muntanyes d'Ares. Els altres lligams, els emocionals per anomenar-los d'alguna manera, no es trenquen mai, més aviat al contrari, en resulten reforçats.

La qüestió és que quan ha arribat l'hora de fer la declaració de la renda he tingut la primera sorpresa vinculada a la meva catalanitat fiscal. El meu gestor em va calcular la renda com sempre, com si encara estigués empadronat a Ares, quan li vaig fer saber el canvi, ho va recalcular i.. oh!! resulta que pel fet d'estar empadronat a Catalunya, rebré gairebé 200€ menys en la devolució de l'exercici de 2008.

Finalment he solucionat un dels problemes que em rondaven el cap aquests dies: Com fan anar aquest comptador?