dilluns, 1 de setembre de 2008

1 de setembre

Avui és el dia en què la normalitat i la igualment benvolguda com odiada rutina s'han d'instal·lar novament en les nostres vides. Doncs no!! Als que per sort o desgràcia ens ha tocat treballar a Manresa aquest 1 de setembre és un dia de reflexió mentres els veïns comencen a treballar. Tenim festa local.

La qüestió és que demà començaré el meu desé curs, deu anys fent aquesta feina i cada dia m'agrada més. Tinc ganes de començar de nou, d'engegar la maquinària, d'entrar a les aules, conèixer el nou alumnat, saludar el del curs passat i... a la batalla!!

Sé perfectament que aquesta sensació no és compartida per una majoria important dels meus companys de feina, ells s'ho perden. Demà sé que veure cares llargues, gent explicant-te que li queden només tres cursos per jubilar-se, altres que no faran més que comentar que vaja merda de curs, que no hi ha ponts... i tantes altres misèries. Jo en canvi aguantaré estòicament aquests comentaris i els regalaré un somriure que no amagarà les ganes de començar. Això els acabarà de destrossar.

Per sort hi haurà també aquells que potser entusiasme no, però ganes d'agafar el ritme sí que tenen. Aquells amb qui comentarem com ha anat l'estiu, on hem estat i on no i entre abraçades, petons de benvinguda i encaixades de mans decidirem quin dia quedem per anar a sopar.

Doncs res, que comença un curs molt especial, ple de nous projectes i il·lusions. Anirem veient com va tot.



Per cert, fa uns anys em va dir un company que als 7 o 8 anys t'acabes cremant d'aquesta feina. Estava equivocat.


1 comentari:

Òscar A ha dit...

Així m'agrada, que de motivats en falten, encara que el preu que s'hagi de pagar per ser emprenedor sigui que després et critiquin, perquè ja se sap, que el fa, sempre se'l pot destruir, però mai del tot.
Bon curs i ànim "intocable".