dissabte, 28 de maig de 2011

escola indignada

Després de veure les imatges d'ahir a Plaça Catalunya amb els mossos d'esquadra carregant desproporcionadament sobre els indignats, em vaig indignar una mica més. Això de la indignació es veu que no té límit superior. A la tarda vaig baixar a la Plaça Sant Domènec de Manresa on hi ha els indignats manresans i vaig demanar per la comissió d'educació, no n'hi havia cap.

De tornada a casa no feia més que donar-li voltes al tema, com hauria de ser l'educació en aquest nou escenari que es vol dibuixar? Quin paper hauria de jugar? Com s'hauria d'articular l'educació?

Que l'educació necessita un canvi profund que passi per la revisió del currículum i una incorporació (no substitució) de noves meodologies basades en les intel·ligències múltiples per exemple és una cosa en la que coincidim molts professors quan fem aquelles eternes sessions de teràpia col·lectiva. Hi ha però una pedra a la sabata, una brossa a l'ull que ens impedeix anar endavant i aplicar aquests canvis que la revolució educativa necessita, la classe política.

Posar l'educació en mans de la classe política és el gran obstacle amb què la societat, i no només l'escola, es troba. Tota societat necessita de tant en tant fer canvis estructurals que li permetin avançar, canvis que a curt termini acostumen a ser impopulars i que no donen fruits perquè aquests vénen a llarg termini. Està en les mans dels polítics legislar i en conseqüència introduir els canvis que considerin oportuns allà on convingui, però l'escola és un lloc difícil.

Els canvis que necessita l'escola no donen resultats en un marge de 4 anys que és el temps de vida d'una legislatura. Així doncs, l'escola és esclava i presonera d'aquesta condició, cap polític prendrà mesures que no donin resultats en 4 anys i menys encara si aquests mesures, tot i ser imprescindibles perquè donin fruits una generació després, són impopulars durant aquest 4 anys.

Aquests darrers anys hem vist com uns feien i desfeien el que els altres havien fet, cada canvi de govern es traduïa en un canvi de rumb, tothom anava afegint a l'escola petits canvis sense criteri, sense un objectiu clar. Mesures sovint populistes i sense fonamentació pedagògica com ara la impartició de la 6a hora a primària o la implantació del pla educat 1x1, tot i que aquest últim també tenia una component econòmica i mercantilista important. L'escola necessita estabilitat i posar-la en mans de la classe política significa just el contrari.

Crec que l'educació, i molt probablement la sanitat, haurien de ser àmbits aliens a la política o si més no en un grau important. Aquests haurien de ser al meu parer els quatre pilars bàsics:


1. Professionals de reconegut prestigi haurien d'estar al capdavant de l'educació del país independentment del color polític del moment, això els donaria independència i qüestions que necessiten temps d'aplicació superior als 4 anys es desencallarien. Les decisions no es supeditarien a les urnes. Una comissió d'experts estaria a càrrec de l'educació del país que podria ser triada pels mateixos professionals de l'educació i l'àmbit universitari especialitzat.

2. Dotar l'educació d'un pressupost fix i irrenunciable fora de les mans especulatives dels polítics. Ja que sovint es posa Finlàndia com a exemple, allà es destina el 14% del pressupost de l'estat, aquest podria ser un bon referent. Aquest punt el faria extensiu a la sanitat.

3. Supressió dels concerts amb l'escola privada. No té sentit que amb diners públics es finaciï l'escola privada. Davant l'argument que l'escola pública no pot fer-se càrrec de l'escolarització de tot l'alumnat, la resposta és clara, amb un pressupost adequat, sí que es pot fer. Això permetria fins i tot nacionalitzar aquelles escoles privades basades en el concert i incorporar-les al sistema públic. L'autonomia de centre pactada al
Pacte Nacional per l'Educació és suficient per dotar cada centre de la identitat pròpia necessària.

4. Supressió de la condició de funcionari immortal per al professorat tal i com l'entenem ara. Els funcionaris, i no només els dels sector educatiu, no poden ser triats a partir d'un sistema d'oposicions que no respon a la realitat de la professió que han de desenvolupar i no poden tenir immunitat laboral de per vida. Com qualsevol altre professional un funcionari ha de poder demostrar la seva vàlua i idoneïtat pel lloc que ocupa en qualsevol moment, si no ho fa, ha de poder ser apartat del sistema com en qualsevol altre àmbit professional. Això implicaria una inspecció educativa, en el cas que ens ocupa, competent.

Un cop assolits aquests punts hi ha infinitat de temes a tractar dins l'àmbit educatiu, però al meu entendre, poc es podrà avançar si no posem unes bases sòlides des de bon començament.

10 comentaris:

Estela Vidal ha dit...

Completament d'acord amb la teva reflexió. Tant de bo fos un poc real en aquests dies!!!
Per una estudiant de magisteri, pensar que hi ha gent que no desenvolupa el seu treball a l'aula com cal i no passa res... ens descoratja per aconseguir el nostre somni.

Salut!
Estela.

Ramon Barlam ha dit...

Un post excel·lent Jordi. L'educació, al contrari d'altres països és a la cua de les prioritats. Així ens va, i des de molt abans de la moda de les retallades. Hi ha una cosa molt bàsica que encara no han après, i és que en els fonaments de la societat del coneixement hi ha d'haver una bona escola. Això costa diners, és clar ! Però és una inversió. I comença a l'Educació Infantil i va pujant.

Gràcies Jordi !

Jaume Illa ha dit...

Molt bones reflexions, Jordi!
Mentre les lloses d'un sistema completament desfasat, que la gran majoria de la classe política s'entossudeix a mentenir (amb invents cada cop més rocambolescos, com els que tu esmentes, a cada legislatura), pesin tant sobre l'educació, serà difícil avançar.
No perdem l'esperança que algun dia les coses canviaran, però!

Grisel Bastán ha dit...

Muy buena reflexión. Soy estudiante de magisterio pero no por ello dejo de darme cuenta que el sistema educativo que tenemos esta caduco que hay que buscar alternativas que nos saquen del polvo. Nuevas metodologías que ayuden a los alumnos a tener sus propios criterios , debemos enseñar a los niños a pensar para que sean personas que no se dejen llevar por lo primero que se les cuenta, que sean capaces de discernir y contrastar toda la información que llega a sus manos, formar personas críticas para no volver a estar indignados.
Es impensable que un ministro de economía no tenga ni puñetera idea de economía, entonces, porque votamos candidaturas donde los representantes de la educación no tienen ni idea de educación?

Virginia Pardo ha dit...

Excel.lents reflexions. Hem de continuar treballant per millorar les coses i per no perdre l'esperança.

Albert Garcia ha dit...

Només un parell de "peròs": un, que educat 1x1 (deixant de banda les qüestions de negoci que cites) és el millor que s'ha fet en molts anys per millorar el sistema educatiu i l'altre que tindriem problemes per posar-nos d'acord en com escollir els experts...

Carmen Lleó ha dit...

Molt, molt interessant! Sens dubte, les coses han de canviar i han de fer-ho prompte i, si no, malament...
Un post genial! ;)

Jordi Marín ha dit...

Gràcies pel comentari Albert, és cert que tindríem dificultats per trobar aquesta comissió d'experts, no ho nego, però tot seria posar-s'hi.

Pel que dius de l'educat 1x1 en podríem parlar molt, la intenció i la ide de fons no les trobo malament però el com s'ha gestionat ha estat, al meu parer, francament malament. No negaré però que els centres que es van afegir al projecte han tret el màxim profit del pla, faltaria més, en darrera instància els que sempre acabem treient les castanyes del foc som noslatres, els professionals que cada dia som al davant dels nostres alumnes i sabem com i quan utilitzar les eines que tenim al nostre abast.

ligoakoma ha dit...

Hola Jordi!

Crec que encertes molt en tot això que dius. De sempre he pensat que això que els programes educatius canviin cada 4 anys és molt irresponsable.

El dijous tinc pensat d'anar a l'assemblea del meu barri (on tampoc he vist comissió d'educació, per cert) i, si no hi tens res en contra, faré públiques les teves propostes. Em semblen un bon començament.

Salutacions!

Jordi Marín ha dit...

I tant!! com bé dius, són reflexions que suggereixen molts matisos i que poden generar un debat interessant, així que endavant!

Ja ens faràs saber les aportacions de l'assamblea.

Gràcies!