21 de desembre de 2009, solstici d'hivern i darrer dilluns lectiu de l'any. A les 8:00 h hora local, la sirena toca puntual, les animetes desitjoses (o no) de nous coneixements van entrant com ovelletes al seu corral en busca d'una mica de raser. El cap de setmana ha estat glacial i aquest matí no és per menys, els termòmetres no gosen treure el mercuri per sobre dels zero graus. Entre la foscor, les primeres espurnes blanques es deixen veure...
Odio els espais tancats sense llum natural, així que només arribar a l'aula de 1r de batxillerat, pujo les persianes i ens n'adonem de l'espectacle, està nevant. A partir d'aquest moment, el poc desig per la física que cal esperar en un dilluns prenadalenc, queda condemnat irremeiablement a la més absoluta de les ignoràncies. Només el canvi de coeficient de fricció entre el terra i les soles de les sabates produït per la neu sembla atreure l'atenció de les animetes... les finestres són sens dubte el centre del món pel que queda d'hora.
Sona la sirena novament a les 9:00 h hora local i la bogeria es desferma: crits, corredisses, trucades als pares, recollida compulsiva de béns personals i tothom a la porta de l'institut!!!!! L'estat d'excepció ha quedat instaurat al centre sense que ningú pugui fer res... Ja no hi ha volta enrere, a consergeria no donen l'abast, pares trucant a tort i a dret, adolescents histèrics perquè volen marxar, professors desbordats davant l'imminent apocalipsi!!!!!
I és que a Manresa quan neva, el seny català queda soterrat, es tanca en un calaix amb pany i clau i perdem el nord. Es veu que el pitjor que pot passar és que els alumnes es quedin a l'aula com si res passés, fent classe, com si plogués... És molt més segur obrir comportes i decretar l'estat d'emergència!!
Odio els espais tancats sense llum natural, així que només arribar a l'aula de 1r de batxillerat, pujo les persianes i ens n'adonem de l'espectacle, està nevant. A partir d'aquest moment, el poc desig per la física que cal esperar en un dilluns prenadalenc, queda condemnat irremeiablement a la més absoluta de les ignoràncies. Només el canvi de coeficient de fricció entre el terra i les soles de les sabates produït per la neu sembla atreure l'atenció de les animetes... les finestres són sens dubte el centre del món pel que queda d'hora.
Sona la sirena novament a les 9:00 h hora local i la bogeria es desferma: crits, corredisses, trucades als pares, recollida compulsiva de béns personals i tothom a la porta de l'institut!!!!! L'estat d'excepció ha quedat instaurat al centre sense que ningú pugui fer res... Ja no hi ha volta enrere, a consergeria no donen l'abast, pares trucant a tort i a dret, adolescents histèrics perquè volen marxar, professors desbordats davant l'imminent apocalipsi!!!!!
I és que a Manresa quan neva, el seny català queda soterrat, es tanca en un calaix amb pany i clau i perdem el nord. Es veu que el pitjor que pot passar és que els alumnes es quedin a l'aula com si res passés, fent classe, com si plogués... És molt més segur obrir comportes i decretar l'estat d'emergència!!
Em pregunto jo... com s'ho deuen fer a Finlàndia? Els alumnes també surten esvarotats de l'institut cada vegada que neva? Cada vegada que cauen 4 cm de neu? Potser aquest és el secret dels finesos...
Clar, al sud, com que no neva... ens entestem a tenir-los tancats a les aules, si és que som del que no hi ha!!
Clar, al sud, com que no neva... ens entestem a tenir-los tancats a les aules, si és que som del que no hi ha!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada