dilluns, 23 de febrer de 2009

...té sentit?

M'agrada fer parets de pedra seca, hi ha qui fa sudokus, hi ha qui es dedica a pintar... però a mi m'agrda fer parets de pedra seca. No té massa sentit ni potser utilitat, però m'agrada i em relaxa, i a més, al final et pots mirar la paret, veus la feina feta, hi ha un resultat visible.

A l'aula però... hi pots dedicar molta feina, moltes hores, vesprades senceres, nits si vols. La feina desgraciadament no es veu per enlloc, no hi ha un resultat tangible que permeti ser avaluat.

Davant d'aquesta situació, on cada curs que comença has de començar una paret que al final et llançaran a terra, es fa difícil trobar arguments per continuar endavant. Malgrat tot, els trobes. Els trobes en un gest, una paraula, una visita d'uns ex-alumnes... és a posteriori que veus els resultats, és després que veus que potser sí que tenia sentit dedicar aquelles hores.

La retrobada amb un/a ex-alume/a que et saluda obertament no té preu, podria triar tranquil·lament no fer-ho, però ho fa.

Costa per contra trobar indicis en el dia a dia, de fet acostumes a trobar-ne just al contrari. És fàcil trobar arguments per engegar-ho tot a rodar, per deixar-ho estar. per plegar veles i rendir-te. És massa fàcil que arribi el dia on trobar sentit a la teva feina sigui una tasca esgotadora.

Hi ha dies que són així, decebedors, dies que et promets que no et deixaràs enredar una altra vegada, que no dedicaràs més temps de l'estrictament necessari... però de moment encara són minoria, els dies en que trobes sentit al que fas guanyen per golejada.

Sí, té sentit, encara que aquest de vegades marxi a buscar la inspiració a la lluna, sempre acaba per tornar a casa...

divendres, 6 de febrer de 2009

temps de revolta

En temps de crisi i amb dirigents polítics que no tenen massa clar (per no dir gens) què fer, no hi ha res com treure a debat algun tema que tingui entretingut al personal. Cosa gens fàcil, perquè s'ha de triar de manera que tothom hi tingui alguna cosa a dir, tothom ha de poder donar la seva opinió de manera fàcil i gratuïta. Un cop tinguem aquest primer punt, cal trobar també un element sobre qui recaigui tota la culpa del problema que es planteja i aquest no ha de ser polèmic, és a dir, tothom ha de coincidir sense gaires cabòries en què, efectivament, és el culpable.

Aquesta manera de fer és típica del govern valencià per exemple, quan no sap com desviar l'atenció, acaba recorrent a la llengua. Ataquem la seva unitat i els qui la defensen i així tenim el poble entretingut uns dies. D'això abans en deien "al pueblo pan y toros".

Ara ens trobem en un d'aquests moments, al nostre benvolgut Conseller d'Educació no se li ha acudit res millor que atiar les masses amb un argument tan vell com deplorable. L'estratègia és senzilla, ja que no és capaç de proposar solucions viables al problema de l'educació d'aquest país, cal buscar un culpable, el professorat. Per què? doncs perquè no està prou qualificat, perquè no vol treballar...

No serà difícil convéncer la societat d'això... va pensar el nostre benvolgut Conseller, total, tothom recorda els mestres i professors com l'enemic de la seva infantesa i ara, sent adults, tothom els enveja per les vacances que tenen... això està fet!! Només cal posar-ho de manifest. Què podríem fer?

I fou així que el nostre benvolgut Conseller proposà de cara al proper curs que els mestres i professors treballessin 4 o 3 hores més setmanals, i el col·lectiu docent es rebotà. I fou així que el nostre benvolgut Conseller proposà adelantar l'inici de curs, cosa que alegrà enormement els pares i mares i va fer exclamar novament els docents...

La festa està servida doncs, avui tothom en parla, no cal estirar gaire l'orella per sentir expressions del tipus: "doncs és veritat!! tenen massa vacances!!" i tantes altres, cap reflexió però sobre si els nostres alumnes ho necessiten realment. "A Europa comencen abans!! i acaben més tard!!" diu un altre, sense saber que fan de l'ordre de tres setmanes més de vacances al llarg del curs i que les classes no són d'una hora sinó que són d'entre 45 i 50 minuts.

Amb la jugada matem uns quants pardals, pensà el nostre benvolgut Conseller:

- La gent deixarà de parlar de la crisi per uns dies i si ho fa, serà per criticar els professorat, per titllar-lo d'insolidari.
- També desviarem el tema d'altres patates calentes que tenim ara mateix com el finançament, que ja no sabem què dir...
- Llançarem el globus sonda i a veure què passa, els Cuní i companyia faran la resta...
- Dijous 12 de febrer hi ha convocat una aturada a tota l'educació del país, tant a primària com a secundària. Com que no tenim cap argument per rebatir-la, haurem de preparar la societat en contra del professorat abans, amb una setmana n'hi haurà prou no?

Ah!! -pensà el Conseller- i ja posats, per al dia 12 convocaré un acte on convidaré tota la premsa perquè vegin que mentre els professors i professores es queixen sense motiu, nosaltres al Departament anem per feina. Ai!, però... quin acte?

Ja està!! a l'estiu es va fer la moguda aquella d'Investiga la Investigació, doncs ara és el moment de fer una petita trobada, que no ve gaire al cas però que mira, m'anirà molt rebé, així tothom veurà com estem d'interessats en la innovació educativa i aquestes coses.



Sé de l'existència d'aquest acte perquè m'han convocat, vaig participar del projecte Investiga la Investigació, però em nego a formar part de la pantomima que es farà només perquè el nostre benvolgut Conseller es faci la foto de rigor per desviar l'opinió el proper 12 de febrer.

Per cert si algú vol formar part d'aquest selecte grup de privilegiats anomenat professorat de secundària, s'han convocat oposicions.

dilluns, 2 de febrer de 2009

va de motos

No m'agraden, no ho negaré, de fet tot el que té a veure amb el món del motor no em fa ni fred ni calor. Tampoc pretenia parlar de motos exactament... La cosa és que com a conseqüència d'una xarrada a l'institut adreçada a alumnes de 2n d'ESO vaig tenir una vesprada plena de cabòries, res més.

La policia municial de Manresa està fent una sèrie de xerrades sobre educació vial i concretament sobre l'ús dels ciclomotors. Des del meu punt de vista, és una pèrdua de diners i temps, ja que els alumnes ja estan acostumats a desconnectar en aquest tipus de shows que els preparem i a donar les respostes políticament correctes quean arriba el torn de preguntes. Així conferenciants i professorat es dóna per satisfet i tothom contentet cap a casa...

Doncs no, jo no!! Vaig eixir de la xarrada poc més que indignat, i no per la xarrada en sí ni per les polícies que la van fer... sinó pel contingut general del sainet que s'ha muntat.

Resulta que un adolescent de només 14 anys pot portar un ciclomotor per una via pública sense cap impediment legal, es veu que és prou madur, responsable i assenyat per fer-ho. Ara, no ho és fins els 18 per tantes altres coses.

Vivim en una societat que protegeix exageradament els menors, fins al punt de donar-se més d'una situació autènticament ridícula. Pel fet de ser menors difícilment seran processats per res o seran trobats culpables de res. Pel fet de ser menors són gairebé intocables, tot el que els envolta ha d'estar supervisat des de mil i un punts de vista diferents, no fos cas que la seva immaculada fragilitat fos desvirgada per alguna paraula fora de lloc, un so massa estrident o vés a saber tu quina altra xorrada...

Això sí!! després de sobreprotegir-los fins al límit, fins fer-nos sentir fins i tot vergonya, anem i els permetem conduir un ciclomotor amb tan sols 14 anys, un ciclomotor que haurà de compartir la via publica amb cotxes, autobusos, algun que altre camió... un ciclomotor que haurà de circular per carrers amb una clara inferioritat, però tant és, ara ningú es preocupa de la seva vulnerabilitat, perquè el que interessa, per damunt de tot, és vendre motos.

Així d'hipòcrita és aquesta societat, només cal que el sector del motor plori una miqueta perquè una llei que proposava posar l'edat mínima per conduir un ciclomotor als 16 anys, es retalli sense massa problemes als 14.

Resulta que els alumnes d'un institut no poden eixir del recinte escolar a l'hora del pati perquè són massa immadurs per estar aquests 30 minuts fora, però poden venir amb moto fins al centre i marxar d'ell en acabar les classes...

Algú ho entén tot això??