Em va ensenyar el meu professor de llengua, en Vicent Romero, que tota història havia de tenir una introducció, un nus i un desenllaç... Vés per on, uns quants anys després i per sorpresa seua de ben segur, vaig i recupero les seues ensenyances. Una llàgrima li cauria...
La cosa és que la introducció de la història ja va ser explicada el dia 23 de juny, avui toca el nus.
El dia de la revetlla i després el de Sant Joan van servir per reflexionar, així que el dia següent, el 25 de juny vaig fer una trucada als mossos d'esquadra per veure si podia presentar una denúncia contra la mare Coratge (com l'ha vingut a anomenar en Jordi Estrada) per injúries i calúmnies. La resposta va ser contundent, sí.
Dit i fet, com qui no vol la cosa em trobava davant la caserna dels mossos explicant els detalls de l'espectacle, recalcant el fet que se'm va acusar de "racista de mierda" davant d'alumnes, pares i mares. Afortunadament, tenia dos testimonis que ho van presenciar tot.
El delicte està tipificat com a falta contra les persones a l'article 620.2 del codi penal i el jutjat de 1a instància de Manresa no ha trigat pràcticament res en celebrar la vista. Avui ha estat el dia triat.
Mai havia estat en un jutjat, mai havia presenciat el ritual del "calle vosté parle vosté" tret del folclòric tribunal de les aigües de València. Ha estat interessant en la forma, una mica decepcionant i surrealista en el contingut. Malauradament no he pogut mostrar tots els arguments que portava a la butxaca lligadets amb un fil, com les cançons de la jota que cantava m'auelo (mai li podré dir avi...), malgrat tot, els exposats han estat suficients al meu parer. Les contribucions dels testimonis no han fet més que corroborar la versió donada dels fets i que ja constava a la denúncia.
L'espectacle ha resorgit amb la intervenció de la denunciada i del seu testimoni, la persona que l'acompanyava el dia dels fets. Segons sembla, el dia d'autos (que és com es diu la revetlla de Sant Joan quan arribes a un jutjat...) a l'institut Pius Font i Quer de Manresa, cap els volts de 2/4 de 2 no hi havia cap alumne. Ja m'he posat en contacte amb el Vaticà perquè vinguin a documentar tan portentós miracle, mai abans un institut havia estat desallotjat amb tanta rapidessa... i pensar que tan sols 1 minut abans, a les 13:29 h estava ple d'alumnes recollint notes de final de curs... uns 450 alumnes. De sobte però, tots van desaparèixer.
Sembla que va ser llavors que la meva persona es va dirigir a la denunciada i la seva parella amb gest altiu i amb un to de menyspreu, els vaig lliurar les notes al temps que els deia que si volien més explicacions, que anessin a una escola de pagament. Aquí he esclafit a riure per dins, no ho he pogut evitar, jo alentant el personal a anar a l'escola privada!!! ja ho diuen que la ignorància és atrevida ja...
La cosa però no ha acabat aquí, es veu que tot seguit jo vaig retar a la mare amb un: "te espero fuera", d'entrada em sobta l'ús del castellà, cosa que no tinc per costum fer, però qui sap, potser em vaig deixar emportar pel moment... i un cop al carrer vaig començar a riure enfotent-me d'ells i retant-los amb el dit a que vinguessin cap a mi. Vaja, que sóc un buscaraons o com diríem més col·loquialment, penya xunga!!
La mare llavors, presa de la ira em va dir, segons testifica la seva parella, perquè ella no ho ha dit (és el que passa quan no s'assaja...), que jo era un "classista". Iep!!! ara hem arribat al final del carrer. L'advocada en un gest digne del mateix Perry Mason ha decidit basar la defensa de l'acusada en unes quantes mentides i en un teòric error d'interpretació, ja que la mare em va dir "classista" i no "racista". A bacs, anava a bacs!!! (això sí, sense pestanyejar, per dins) L'advocada li ha demanat llavors al testimoni: creu que potser el Sr. Marín va entendre malament la paraula? Sí!, ha contestat ell. És el que passa quan parles la variant dialectal del català pròpia de l'Alt Maestrat, que quan surts de casa vas perdut i entens calçots quan volen dir cebes tendres... botifarra quan volen dir llonganissa... porró quan volen dir barral... i racista quan han dit classista. Un problema de llengua a fi de comptes. Ai Vicent!!! com hauries rigut...
Amb un vist per a sentència ha acabat el judici. En uns dies me la faran arribar i podré posar punt i final a aquesta història amb el desenllaç.
Esperem que acabi com cal.
Per cert, la condemna que ha demanat el fiscal és una multa de 15 dies a raó de 4€ per dia, ben mirat, anar a un institut a dir-li el nom del porc a un professor tampoc surt tan car... només 60€. Segurament descarregues més adrenalina així que anant a PortAventura (si comptem autopista i tot...)
La cosa és que la introducció de la història ja va ser explicada el dia 23 de juny, avui toca el nus.
El dia de la revetlla i després el de Sant Joan van servir per reflexionar, així que el dia següent, el 25 de juny vaig fer una trucada als mossos d'esquadra per veure si podia presentar una denúncia contra la mare Coratge (com l'ha vingut a anomenar en Jordi Estrada) per injúries i calúmnies. La resposta va ser contundent, sí.
Dit i fet, com qui no vol la cosa em trobava davant la caserna dels mossos explicant els detalls de l'espectacle, recalcant el fet que se'm va acusar de "racista de mierda" davant d'alumnes, pares i mares. Afortunadament, tenia dos testimonis que ho van presenciar tot.
El delicte està tipificat com a falta contra les persones a l'article 620.2 del codi penal i el jutjat de 1a instància de Manresa no ha trigat pràcticament res en celebrar la vista. Avui ha estat el dia triat.
Mai havia estat en un jutjat, mai havia presenciat el ritual del "calle vosté parle vosté" tret del folclòric tribunal de les aigües de València. Ha estat interessant en la forma, una mica decepcionant i surrealista en el contingut. Malauradament no he pogut mostrar tots els arguments que portava a la butxaca lligadets amb un fil, com les cançons de la jota que cantava m'auelo (mai li podré dir avi...), malgrat tot, els exposats han estat suficients al meu parer. Les contribucions dels testimonis no han fet més que corroborar la versió donada dels fets i que ja constava a la denúncia.
L'espectacle ha resorgit amb la intervenció de la denunciada i del seu testimoni, la persona que l'acompanyava el dia dels fets. Segons sembla, el dia d'autos (que és com es diu la revetlla de Sant Joan quan arribes a un jutjat...) a l'institut Pius Font i Quer de Manresa, cap els volts de 2/4 de 2 no hi havia cap alumne. Ja m'he posat en contacte amb el Vaticà perquè vinguin a documentar tan portentós miracle, mai abans un institut havia estat desallotjat amb tanta rapidessa... i pensar que tan sols 1 minut abans, a les 13:29 h estava ple d'alumnes recollint notes de final de curs... uns 450 alumnes. De sobte però, tots van desaparèixer.
Sembla que va ser llavors que la meva persona es va dirigir a la denunciada i la seva parella amb gest altiu i amb un to de menyspreu, els vaig lliurar les notes al temps que els deia que si volien més explicacions, que anessin a una escola de pagament. Aquí he esclafit a riure per dins, no ho he pogut evitar, jo alentant el personal a anar a l'escola privada!!! ja ho diuen que la ignorància és atrevida ja...
La cosa però no ha acabat aquí, es veu que tot seguit jo vaig retar a la mare amb un: "te espero fuera", d'entrada em sobta l'ús del castellà, cosa que no tinc per costum fer, però qui sap, potser em vaig deixar emportar pel moment... i un cop al carrer vaig començar a riure enfotent-me d'ells i retant-los amb el dit a que vinguessin cap a mi. Vaja, que sóc un buscaraons o com diríem més col·loquialment, penya xunga!!
La mare llavors, presa de la ira em va dir, segons testifica la seva parella, perquè ella no ho ha dit (és el que passa quan no s'assaja...), que jo era un "classista". Iep!!! ara hem arribat al final del carrer. L'advocada en un gest digne del mateix Perry Mason ha decidit basar la defensa de l'acusada en unes quantes mentides i en un teòric error d'interpretació, ja que la mare em va dir "classista" i no "racista". A bacs, anava a bacs!!! (això sí, sense pestanyejar, per dins) L'advocada li ha demanat llavors al testimoni: creu que potser el Sr. Marín va entendre malament la paraula? Sí!, ha contestat ell. És el que passa quan parles la variant dialectal del català pròpia de l'Alt Maestrat, que quan surts de casa vas perdut i entens calçots quan volen dir cebes tendres... botifarra quan volen dir llonganissa... porró quan volen dir barral... i racista quan han dit classista. Un problema de llengua a fi de comptes. Ai Vicent!!! com hauries rigut...
Amb un vist per a sentència ha acabat el judici. En uns dies me la faran arribar i podré posar punt i final a aquesta història amb el desenllaç.
Esperem que acabi com cal.
Per cert, la condemna que ha demanat el fiscal és una multa de 15 dies a raó de 4€ per dia, ben mirat, anar a un institut a dir-li el nom del porc a un professor tampoc surt tan car... només 60€. Segurament descarregues més adrenalina així que anant a PortAventura (si comptem autopista i tot...)
1 comentari:
Espero que la justícia es decanti al teu costat(no tant pels 60 €, que es podrien invertir en quelcom que em reservo) per la dignitat d'un professional i una persona a la que li agrada la seva feina. Espectacles com aquests haurien d'estar exclusivament a l'entorn dels programes del cor, i no pas al bressol de la formació de persones. En fi, només puc dir: Pobre Jordi i espero que jo no hagi de passar pel mateix mai de la vida.
Publica un comentari a l'entrada