Aquest ha estat el comiat que he tingut com a tutor després d'un any dur.
Si una alumna repeteix curs perquè té 4 matèries supeses , 3 amb un 1 i l'altra amb un 3, no és perquè la nena no ha fet res durant tot el curs... no, i ara!! La nena repeteix curs perquè el tutor, que no els professors d'aquestes matèries, és un racista de mierda.
Així ho ha dictaminat i sentenciat la seva mare i perquè tothom se n'assabentés, ha vingut a cridar-ho als quatre vents al vestíbul de l'institut. Aprofitant que havia de venir a per les notes, s'ha posat a cridar i a insultar-me només m'ha vist. Ni un bon dia, ni un vinc a per les notes de la meva filla... no calia presentació, introducció ni preàmbuls, ha anat directament a llegir la sentència: Racista de mierda!!!
L'actuació no ha acabat aquí, jo evidentment no he entrat a debatre la ressolució de tant meditada sentència i he marxat cap al carrer, un cop allà l'espectacle ha continuat. Heus ací que el públic era més nombrós, a la porta de l'institut s'aplegaven molts pares i mares a recollir llurs fills i filles. Tots han gaudit de la performance sense haver de comprar entrada, com si d'un espectacle de la Fira deTàrrega es tractés. Els comediants se'n farien creus i els de la Fura... les botes s'hi haguessin posat!
La sentència però no sembla ser ferma, ja que la mare ha deixat ben clar que em denunciaria a la Unió Europea i que em portaria a Brusseles. La magnitud de la tragèdia s'ho mereix, siguem honestos, perdre´s pels passadissos dels jutjats de Manresa o la ciutat de la justícia de l'Hospitalet, on encara estan fent els plànols... doncs no té sentit, Brusseles vesteix més, és més senyorial i a més, quan proclames l'amenaça en veu alta, dóna la sensació que acollona més a qui la deixa anar.
Tot plegat un episodi molt trist i lamentable, possiblement el més menyspreable dels que m'ha tocat viure com a professor. La cara d'alguns dels pares que s'hi esperaven a la porta ho deia tot: el que us toca aguantar...!! Sortosament hi ha gent que sap diferenciar.
I és així com, carregant una mica més l'esquena d'experiències i coneixences, seguim el viatge cap a Itaca...
Si una alumna repeteix curs perquè té 4 matèries supeses , 3 amb un 1 i l'altra amb un 3, no és perquè la nena no ha fet res durant tot el curs... no, i ara!! La nena repeteix curs perquè el tutor, que no els professors d'aquestes matèries, és un racista de mierda.
Així ho ha dictaminat i sentenciat la seva mare i perquè tothom se n'assabentés, ha vingut a cridar-ho als quatre vents al vestíbul de l'institut. Aprofitant que havia de venir a per les notes, s'ha posat a cridar i a insultar-me només m'ha vist. Ni un bon dia, ni un vinc a per les notes de la meva filla... no calia presentació, introducció ni preàmbuls, ha anat directament a llegir la sentència: Racista de mierda!!!
L'actuació no ha acabat aquí, jo evidentment no he entrat a debatre la ressolució de tant meditada sentència i he marxat cap al carrer, un cop allà l'espectacle ha continuat. Heus ací que el públic era més nombrós, a la porta de l'institut s'aplegaven molts pares i mares a recollir llurs fills i filles. Tots han gaudit de la performance sense haver de comprar entrada, com si d'un espectacle de la Fira deTàrrega es tractés. Els comediants se'n farien creus i els de la Fura... les botes s'hi haguessin posat!
La sentència però no sembla ser ferma, ja que la mare ha deixat ben clar que em denunciaria a la Unió Europea i que em portaria a Brusseles. La magnitud de la tragèdia s'ho mereix, siguem honestos, perdre´s pels passadissos dels jutjats de Manresa o la ciutat de la justícia de l'Hospitalet, on encara estan fent els plànols... doncs no té sentit, Brusseles vesteix més, és més senyorial i a més, quan proclames l'amenaça en veu alta, dóna la sensació que acollona més a qui la deixa anar.
Tot plegat un episodi molt trist i lamentable, possiblement el més menyspreable dels que m'ha tocat viure com a professor. La cara d'alguns dels pares que s'hi esperaven a la porta ho deia tot: el que us toca aguantar...!! Sortosament hi ha gent que sap diferenciar.
I és així com, carregant una mica més l'esquena d'experiències i coneixences, seguim el viatge cap a Itaca...
10 comentaris:
I encara hi ha gent que pensa: "què bé que viviu aquests professors!".
Doncs no senyor! No tothom s'atreveix a entrar a una aula amb 30 adolescents a intentar explicar equacions de 2n grau, pronoms febles o cinemàtica.
Ànims Jordi. Saps que tot el professorat està amb tu.
Bones, i merescudes, vacances.
Merci company!!
per cert, felicitats a l'avançada!! això de tenir sant a l'entrada i sortida de l'estiu és tot un luxe eh!!!
A veure si ens veiem aquesta propera setmana, passaré a fer una visiteta ;-)
Hola Jordi...
Deu ni dó! diem pel Bages.
Acabo de rebre el link del Joan Miquel... i m'he quedat sense paraules.
Quina reacció més irada! Segur que és la suma de molts despropòsits, manca d'informació, molt consentiment, moltes mentides juntes, indefensió...(n'hi ha a totes les cultures!)
Les desqualificacions rebudes es desqualifiquen soles,...
imagina't el que pensem els que et coneixem, i hem tingut la sort de tenir-te com a company de feina, i com a tutor de la filla! Moltes gràcies !
Però nosaltres al nostre lloc, de profes!
Una abraçada ben forta, ànims Jordi!
Avui va de Joans!!
Felicitats d'entrada company!! Doncs sí, aquestes petites ofrenes ens dóna la nostra feina. Per sort són anecdòtiques, de bons records i grans moments en portem la motxilla plena i mai quedaran eclipsats per quatre crits llançats tan gratuïtament a l'aire.
El vent se'ls emporta i a hores d'ara ja deuen ser camí del no res.
Ens veiem aviat ;-)
Aquesta mare és ben cert que no et coneix!
Els qui sí et coneixem sabem com ets realment. I fins i tot et diria més... quan ens presenten a algú que treballa amb tu, presumim d'haver treballat plegats.
Una abraçada molt forta
No només de Joans està fet el dia jejeje!!
Moltes gràcies Anabel... això de presumir de companys i companyes és recíproc ;-)
I sí, aquesta mare no em coneix, evidentment, si ho fés hagués canviat el "de mierda" per un " ché collons!!"
Malauradament no ets l'únic. No fa massa mesos en vaig viure de prop dues com la teva. Em dónes l'oportunitat de reiterar un dels meus sermons dels últims mesos: els nostres principals problemes són la manca de complicitat amb els pares (que no solen passar del silenci passiu) i la hipocresia social que ens paga perquè eduquem i subvenciona (no no condemna la subvenció) mols mals exemples.
Bon estiu, Jordi
totalment d'acord Fortià, en aquest cas t'asseguro que la societat està subvencionat aquest comportament.
Tot té una explicació i aquest comportament agressiu i gratuït també, aquesta dona està acostumada a anar per la vida cridant i acusant, el que es pot deduir, en algun lloc li ha donat resultats perquè ha repetit la jugada amb mi.
Malauradament no sap que el Maestrat és terra d'emigrants i sabem el que toca fer quan marxes lluny de casa, treballar, integrar-te en la nova realitat que vius i no fer-te la víctima d'aquestes maneres...
Gràcies company!!
(i comparteixo amb tu l'any, no és el primer tràngul d'aquest tipus aquest curs.. ;-))
Hola Jordi: ÀNIMS!
De part de tots els companys de l'IES d'AURO i meva , rep el nostre suport.
Com ja veus pels comentaris, molts tenim la motxilla plena de situacios desagradables que ens porten a un gran desànim, tot i ens hem de recuperat i hem de seguir pensant que la feina ben feta té una recompensa.
Jordi, recupera la teva energia vital i seguex fent be la feina!
Jordi Vila
Gràcies Jordi!!
L'energia vital no me la fan perdre històries com aquesta, ara bé, crec que s'han de fer públiques.
Dedicar-se a l'ensenyament no és cosa de dos mesos de vacances únicament... (què t'he de dir no?)
Publica un comentari a l'entrada