Ahir (dilluns 15 setembre) va començar oficialment el curs escolar, perquè clar, el curs escolar comença el dia que els alumnes, nens i nenes, despareixen de casa per anar a l'escola o institut. Nosaltres però, sabem que el curs escolar fa 15 dies que ha començat a rodar... per no dir les hores que els equips directius han dedicat al llarg de l'estiu perquè tot estigui a punt.
La qüestió és que, com tots el anys, aquests dies i en particular ahir, els mitjans de comunicació en van plens de mil i una opinions, articles, debats, referències vàries... al voltant del món de l'ensenyament. Ha començat un curs més però malauradament, res ha canviat, si més no pel que fa al tipus de comentaris que hem estat (i estem) llegint, veient i escoltant aquests dies.
Com sempre, es presenta el principal problema de l'ensenyament: "tenen massa vacances els nostres fills i filles?", "continuarem sent un dels darrers països d'Europa pel que fa a fracàs escolar?" i bla bla bla... El més trist però és que mai, en cap d'aquests debats o tertúlies, es convida un mestre, una professora, algú que estigui visquent la realitat docent d'aquest país des de les aules.
Es presenten tot tipus de caps pensants, grans pedagogs, consellers, directors generals, psicòlegs, sociòlegs, representants d'AMPES (no poden faltar mai..), però dels professionals que ens dediquem al tema, ni rastre. Es veu que no tenim cap tipus de criteri ni hem arribat a cap tipus de maduresa intel·lectual que ens faci mereixedors d'una cadira en aquests espais.
Us imagineu un debat sobre el càncer sense la presència d'un oncòleg? Sense les aportacions d'un malalt?. Us imagineu un debat sobre actualitat política sense representants dels diferents partits?. Us imagineu un debat sobre gastronomia sense la presència de cuiners de renom? I així fins a l'infinit...
Em vénen a la memòria unes paraules del Vicent Partal durant una conferència a Callús la passada primavera. Deia Vicent (i em prenc la llicència de tutejar-lo... perquè sí) que l'ensenyament català sortia molt mal parat de l'informe PISA, però que per sort no s'havia fet cap estudi equivalent per al sector del periodisme, perquè si es fés... en sortiríem molt més mal parats. Partal dixit.
Tenim un futur molt complicat, els mitjans de comunicació ens giren l'esquena i es fan còmplices de l'opinió majoritària de la societat (cosa d'audiències??), que ens continua veient com uns treballadors privilegiats amb tres mesos de vacances i que, total, només hem d'aguantar unes horetes al dia uns quants sagals dins d'una aula. Perquè només veuen aquesta faceta de la nostra feina, ben lluny de la realitat que construïm cada dia.
La qüestió és que, com tots el anys, aquests dies i en particular ahir, els mitjans de comunicació en van plens de mil i una opinions, articles, debats, referències vàries... al voltant del món de l'ensenyament. Ha començat un curs més però malauradament, res ha canviat, si més no pel que fa al tipus de comentaris que hem estat (i estem) llegint, veient i escoltant aquests dies.
Com sempre, es presenta el principal problema de l'ensenyament: "tenen massa vacances els nostres fills i filles?", "continuarem sent un dels darrers països d'Europa pel que fa a fracàs escolar?" i bla bla bla... El més trist però és que mai, en cap d'aquests debats o tertúlies, es convida un mestre, una professora, algú que estigui visquent la realitat docent d'aquest país des de les aules.
Es presenten tot tipus de caps pensants, grans pedagogs, consellers, directors generals, psicòlegs, sociòlegs, representants d'AMPES (no poden faltar mai..), però dels professionals que ens dediquem al tema, ni rastre. Es veu que no tenim cap tipus de criteri ni hem arribat a cap tipus de maduresa intel·lectual que ens faci mereixedors d'una cadira en aquests espais.
Us imagineu un debat sobre el càncer sense la presència d'un oncòleg? Sense les aportacions d'un malalt?. Us imagineu un debat sobre actualitat política sense representants dels diferents partits?. Us imagineu un debat sobre gastronomia sense la presència de cuiners de renom? I així fins a l'infinit...
Em vénen a la memòria unes paraules del Vicent Partal durant una conferència a Callús la passada primavera. Deia Vicent (i em prenc la llicència de tutejar-lo... perquè sí) que l'ensenyament català sortia molt mal parat de l'informe PISA, però que per sort no s'havia fet cap estudi equivalent per al sector del periodisme, perquè si es fés... en sortiríem molt més mal parats. Partal dixit.
Tenim un futur molt complicat, els mitjans de comunicació ens giren l'esquena i es fan còmplices de l'opinió majoritària de la societat (cosa d'audiències??), que ens continua veient com uns treballadors privilegiats amb tres mesos de vacances i que, total, només hem d'aguantar unes horetes al dia uns quants sagals dins d'una aula. Perquè només veuen aquesta faceta de la nostra feina, ben lluny de la realitat que construïm cada dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada