divendres, 23 de març del 2012

twitter a l'aula

Justament ahir es publicava al diari ARA una notícia on es feia referència a la possibilitat de posar inhibidors de freqüència als instituts per tal d'evitar que els alumnes es connectessin a internet o senzillament que fessin anar els mòbils dins les aules.

Justament ahir al matí anunciava els meus alumnes que començaríem a utilitzar twitter a dues assignatures, a Química I i a Química II, a 1r i 2n de batxillerat respectivament. Un crack, ben oportú!! el mateix dia que tu decideixes apostar pels mòbils, per intentar integrar-los, per trobar allò positiu que ofereixen i aprofitar-ho... es publica una notícia en sentit contrari. I és que Murphy no descansa...

L'activita és senzilla, els i les alumnes han de "piular" qualsevol cosa que s'hagi explicat al llarg de la setmana a classe, amb sentit evidentment, i sintetitzar-ho en 140 caracters. Després de corregir molts exàmens te n'adones que quan se'ls demana que sintetitzin qüestions teòriques, apareixen molts problemes. Lògicament no resoldrem el problema piulant, però tampoc perdrem res i del que sí que estic convençut és que com a mínim es posaran en situació. Intentar-ho no costa res.

Una altra utilitat de twitter és poder fer el seguiment d'esdeveniments a través de les etiquetes (hashtags) que es generen expressament. Podem utilitzar això als instituts? Evidentment!! Farem la prova pilot aquest dilluns i dimarts amb una sortida a les terres de l'Ebre, els i les alumnes es convertiran en microperiodistes que aniran piulant la sortida. Tothom que vulgui seguir-la ho podrà fer a través del portal de centre o amb l'etiqueta #ebre2012.

dilluns, 19 de març del 2012

per dignitat

Dies de final de trimestre, correccions, avaluacions... i revisions. I potser hauríem d'afegir dies de queixes perquè alguns dels meus alumnes no troben just que els descompti punts per les faltes d'ortografia que cometen als exàmens de química.. on s'ha vist!!! Ens examinem de continguts de química, no de català!! clamen al cel. Això sí, branden senyeres i estelades i treuen pit d'orgull català allà on calgui.. benvingut sigui, però amb coherència.

Els motius que em duen a tirar endavat tal mesura van començar sent merament pedagògics. Fa uns anys, gairebé 10, treballava al llavors IES i avui INS d'Auro a Santpedor i els departaments de català i castellà van decidir proposar al claustre que tothom penalitzés les faltes d'ortografia als exàmens. Només d'aquesta manera els farem veure als alumnes que l'ortografia és una qüestió transversal i que la llengua és necessària per a qualsevol àmbit, argumentaven. Cert, la prova va ser que tot i les rancances inicials els i les alumnes es fixaven molt més a l'hora d'escriure i els objectius del pla de millora s'anaven assolint de mica en mica.

Vaig canviar de centre i vaig endur-me la proposta, des de llavors que l'aplico sempre i he de dir que l'alumnat es fixa més en l'ortografia si sap que serà avaluada. Als arguments pedagògics inicials es van afegir ben aviat els curriculars, bé en forma d'objectius generals d'etapa o competències bàsiques vàries. Segons es llegeix al currículum de batxillerat la competència comunicativa és responsabilitat de totes i cadascuna de les àrees de coneixement.

Aquests dies però s'hi ha afegit una altre argument que ha anat guanyant pes els darrers anys. La dignitat com a catalanoparlants. Si nosaltres els catalanoparlants no respectem la nostra llengua, no l'estimem, no la valorem.. qui ho farà? Escriure bé el català, la nostra llengua, correctament no és només una qüestió de competències curriculars, és molt més que això, és una qüestió de dignitat personal. I és aquí on reclamo la coherència dels meus alumnes.

El català està patint els atacs més ferotges que es recorden des de fa molt temps, només hem de mirar cap al País Valencià, cap a les Illes.. poc ens imaginàvem fa dos o tres anys que algú acabaria fent una vaga de fam per defensar la seva llengua a casa seva, al seu país, a la seva terra, però així és. Jaume Bonet, professor de català a Mallorca es troba en aquesta situació per denunciar el tracte que està rebent el català per part de l'administració balear.

Situacions com aquesta no em porten més que a creure més fermament en la mesura de correcció de les faltes d'ortografia en totes les matèries. Sé que dit així pot semblar fins i tot frívol però el cert és que, o ens posem tots a defensar-lo cadascú des del seu àmbit, o el català patirà i molt. Aquesta gent que truca de matinada no està per bromes.

diumenge, 9 d’octubre del 2011

tu rai!!

Diumenge 9 d'octubre de 2011, 16:30 h. Mentre vaig preparant un full d'exercicis pels meus alumnes de química, vaig rumiant activtats per al projecte de l'any, espurnik, i el twitter i el gmail no deixen de vessar tweets i correus de gent com el Jordi Adell, la Carme Barba, el Ramon Barlam, el Jordi Jubany, el Sergi Martín...

Sí, és diumenge i tota aquesta colla de gent estem treballant en el que més ens apassiona. Alguns fins i tot hauran fet cas al Guardiola s'hauran llevat ben d'hora.. la qüestió és que aquesta és la cara oculta de la nostra feina que ningú mai veu. Potser ara les noves tecnologies i aquesta capacitat d'interactuar amb el món virtualment la fa una mica més transparent, en tot cas, m'ha vingut a la memòria aquella mítica frase que et deixen anar tots els que no coneixen la realitat de la nostra feina quan et veuen a final de curs, per vacances de Nadal o quan els ve bé, de fet no discriminen. No us han dit mai això de.. tu rai!!

Doncs sí, jo també sóc un tu rai!! fins i tot m'he plan
tejat fer-me una samarreta... en voleu una?

dilluns, 26 de setembre del 2011

Fracàs social

Aquests dies no faig més que llegir articles, comentaris, tweets i altres noves de Déu referent a les retallades que l'ensenyament està patint des de tots els àmbits. Menys docents a les aules per atendre més alumnes (uns 21000 només a Catalunya), menys pressupost general als centres i ncloses universitats, més pressió en definitiva sobre el sistema amb un gran perjudicat, l'alumnat.

Aquest cap de setmana m'arribava l'enllaç d'una carta d'una alumna d'un institut de Getafe on cridava als quatre vents la impotència que sentia en veure tothom barallant-se per una hora, dues, per uns euros o per uns "privilegis" mentre ella i els seus companys de generació van patint les conseqüències. A ells no els retallen les hores ni el sou, els retallen les oportunitats, la il·lusió, el futur. Quanta raó!!!

Però la refelxió que em vaig fer més enllà de les paraules d'aquesta alumna va ser veure com el terme fracàs escolar s'ha pervertit fins a tal punt de convertir-se en un eufemisme del veritable fracàs. Qui ha fracassat estrepitosament és la nostra societat, una societat que es considera la més desenvolupada del món i que s'utoetiqueta com a societat del benestar. Quin benestar té aquest jovent sense futur? Quina societat pot enorgullir-se de tenir tota una generació en edat de formar-se i a la qual no li ofereix res? Dons la nostra, aquesta és la nostra societat. Una societat especialitzada en llançar pilotes fora, en no assumir responsabilitats, en buscar culpables on sigui, sempre i quan siguin fora de casa.. Una societat que acusa el jovent de no ser prou despert per solucionar els problems que no ha creat i quan a més, l'han tingut ben anestessiat tot el temps que han volgut.

Aquesta societat inventa llavors el terme fracàs escolar per referir-se a aquesta joventut que no sap cap on va ni què vol fer. Sempre he sentit i ara, després d'uns anys a l'ensenyament puc dir, que l'escola és el mirall de la societat. Un espill on la societat s'hi refelcteix amb tots els seus colors, els càlids i els freds, els vius i els foscos, tots. Així que ja està bé d'acusar l'escola de fracassada quan qui realment ha fracassat som tots nosaltres com a societat.

El fracàs no és escolar, sinó social.

dimecres, 6 de juliol del 2011

respectem-nos

El respecte és una virtut que els nostàlgics de l'educació diuen haver perdut a l'escola. És cert que podríem omplir un llibre amb l'antologia de la manca de respecte a les aules, però no puc evitar preguntar-me: aquesta manca de respecte és major que fa uns anys? Quan recordo els meus temps d'institut o a l'escola... no hi trobo diferència, també érem cruels nosaltres i, amb el temps, me n'he avergonyit de moltes de les coses que fèiem. Això em porta a pensar que potser els nostres alumnes també s'avergonyiran d'aquí a un temps, en tot cas, les coses no han canviat tant i afirmacions del tipus "ara el que hi ha és una absència de respecte total" són del tot demagògiques i no responen en absolut a la realitat.

El més curiós és que es demana respecte a les escoles, als infants, als adolescents.. quan els adutls en la seva vida diària i pública no són capaços d'oferir un exemple digne. Només hem de veure un sessió del Congrés dels Diputats o molta de la producció audivisual que es programa a les televisions. La gota que ha fet vessar el got de la meva indignació ha estat un article publicat a El Periódico on Rajoy clamava que si es fa amb el govern les properes eleccions, canviarà la llei d'educació perquè els nens aprenguin des de les escoles a respectar els propietaris de les empreses.

Respirem fondo...

De l'afirmació se'n desprenen unes quantes de suposicions macabres:
  • S'ha de treballar el respecte a les escoles perquè l'empresariat es veu atacat, la resta de la societat, com si es maten tu!
  • Presuposa el Sr. Rajoy que a les escoles només hi van els futurs treballadors, per tant s'ha de fomentar el respecte al seu superior.
  • Presuposa el Sr. Rajoy que a les escoles no hi ha cap possible futur emrpesari? Perquè si és així.. potser que també els ensenyem a aquests a respectar els seus futurs treballadors no?
  • Com li direm a la nova assignatura? Formación del espíritu laboral?
Digue-me malpensat, ho sóc, però voleu dir que el Sr. Rajoy pensava en l'escola privada quan feia aquesta proclama en pro dels valors i del respecte? Per què em fa la sensació que només troba a faltar aquesta manca de respecte a l'escola pública? Per què serà..?

Tinc al sensació que cada vegada que m'assomo al futur més proper, els colors s'esvaeixen i tot es veu en blanc i negre.

I ve un estrany però al mateix temps reconeixible olor de ranci...

dimecres, 15 de juny del 2011

ens en sortirem!

Amb tota la moguda pròpia d'un final de curs en qualsevol centre, la notícia de l'arribada del pla educat 2.0 ha passat en molts casos desapercebuda. És tanta la informació que rep un professor vulgaris aquests dies que no ha deixat de ser un input més que sense més pena que glòria s'ha convertit automàticament amb un output.

No és desídia, senzillament el proper curs, tot i estar a tres mesos vista, queda encara molt lluny quan estàs immers en la correcció de crèdits de síntesi, preparació de proves extraordinàries, avaluacions finals i extraordinàries i altres delicatessen d'aquests dates. D'altra banda són tants els canvis a què ens tenen acostumats que una part important del claustre respon amb un: bé, ja ens ho trobarem, ja ens adaptarem.. ple de resignació.

Els equips directius han aixecat les orelles, han obert els ulls i han començat a rumiar. Els coordinadors informàtics hem demanat hora al psiquiatra.. però un cop assumit el que ens ve a sobre, tot i no estar publicat encara al DOGC (només hi ha una roda de premsa, una entrada a la pàgina del Departament i un breu pdf) sembla que s'acabarà confirmant aviat. Feia una primera valoració del pla aquest mateix diumenge i hi haurà que pensarà que estic instal·lat en una espècie d'acampada #antieducat, no és ben bé així. No estic pas en contra de la digitalització de les aules i del sistema educatiu, ho estic però més aviat en la forma que no pas en el contingut. D'això n'hem parlat i prou amb el Ramon Barlam i la Clara Oliveres a Enseñar en la Sociedad del Conocimiento.

Ara és tard i vol ploure, no podem perdre el temps debatint si serà gat o gata, el pla ens ve a sobre i hem de reaccionar ràpid, és hora d'aplicar l'actitud masovera i arremangar-se. Lluny de veure-ho com un problema afegit m'inclino més per verure-ho com una oportunitat, un repte, la versió 2.0 del pla dóna un petit marge de maniobra als centres, cosa que no feia l'1x1, i podem decidir com invertir la dotació econòmica (encara per concretar) segons dicti el nostre propi projecte educatiu.

Així que anem per feina, tenim dues coses a fer als centres aquest final de curs i juliol: organitzar el pla TIC de centre i formar-nos per l'arribada de l'aula digital. La segona no afecta per igual tot el professorat, però sigui quin sigui el nostre nivell de competència digital, sempre hi ha coses a aprendre, així que si busquem entre aquests cursos segur que en trobem algun que ens acaba fent el pes:
Resumint: som-hi! que de vegades (gairebé sempre) ens en sortim!

diumenge, 12 de juny del 2011

seguim sense entendre res

Aquesta setmana vam assistir al part del pla educat 2.0, amb cessària inclosa per al Departament (42 milions d'euros d'assignació) i epidural doble per als coordinadors informàtics dels centres. M'explico.

No seré jo qui defensi el pla educat 1x1, m'he declarat ferm opositor vàries vegades, i crec que aquest necessitava una revisió profunda, ara bé, canviar-li el nom per educat 2.0 amb l'excusa d'uns petits canvis em sembla una broma de mal gust i fer un ús gairebé fraudulent de l'adjectiu 2.0.

En essència el canvi és el següent:
  • estenem el pla a totes les escoles (850) i tots els instituts públics (574) i no només als que es van acceptar les condicions del govern anterior, sovint més prop del xantatge que no pas de la innovació pedagògica.
  • es dota amb una pissarra digital interactiva (PDI) totes les aules de 5è i 6è de primària i les de l'ESO, 2660 PDI en total.
  • es dota els centres amb un pressupost per adquirir ordinadors portàtils, 44500 en total.
La factura de tot plegat, 42 milions d'euros, amb uns beneficiaris clars. Com a coordinador informàtic del centre ja estic esperant la pluja d'ofertes que caurà les properes setmanes, ofertes d'empreses sovint eixides del no res per treure profit de la moda de torn. 42 milions d'euros repartits en PDI i portàtils que quedaran obsolets amb poc temps i que caldrà veure en quin grau seran utilitzats a l'aula. Potser a la nostra benvolguda consellera Rigau li aniria bé fer una llegideta a aquest informe per saber què en pensen els mateixos alumnes de les TIC. De la seva lectura el que es desprén és que els alumnes volen dinamisme a l'aula, innovació, però amb el guix si cal!

Que les experiències 1x1 no funcionen no és cap secret, tenim exemples a l'Uruguai, a l'Argentina, als EUA o a casa nostra. Sigui on sigui que s'han tirat endavant, totes coincideixen en el mateix punt, la innovació no vindrà de la mà de la tecnologia sinó de la metodologia, cosa d'altra banda coneguda des d'un principi, vegeu aquest vídeo que porta penjat a la xarxa des de 2007. Com és que no es fa una aposta clara i decidida per les competències del professorat? És cert que hi ha un sector reticent a canviar les seves metodologies o ni tan sols a plantejar-se la possibilitat de canviar-les, però potser si treballéssim en aquesta línea la resta vindria sol.

Posar ordinadors a les aules com pretén aquest nou pla ja es va dur a terme a Extremadura i l'experiència ja ha estat avaluada, no ho sap això el Departament d'Ensenyament? Dubto que no ho sabien, en tot cas no els interessa aprendre les reflexions que se'n deriven de la lectura de l'informe. Malauradament només acabo veient una gran oportunitat de negoci per uns pocs i poca cosa més.

Es parla de la millora de la connectivitat dels centres al pla? No, per tant un dels grans problemes del pla educat 1x1 queda igualment per resoldre.

Es parla de qui se'n cuidarà del manteniment dels portàtils? No, i si de fet pretenen que ho facin els coordinadors informàtics de cada centre, que vingui algú a explicar-me com. Sabeu d'alguna empresa amb més de 300 equips (suposant que s'estén com pretenen) on el manteniment recaigui sobre un treballador de l'empresa que només disposa d'unes poques hores setmanals (entre 2 i 6 segons el centre) per fer-se'n càrrec? Als hospitals també funciona així el tema informàtic? La metgessa especialitzada en medicina interna porta el manteniment de les impresores també?

Es té en compte com treballaran els alumnes a casa els continguts digitals? No, es perd una de les poques coses bones de l'educat 1x1, a moltes llars hi havia un portàtil que més que ser de l'alumne era de la família, com ens explica Ismael Peña-López avui mateix.

Es deixa caure que el professorat ha de preparar activitats TIC per desenvolupar en aquest nou "medi" sense dir com se l'ajudarà a fer-ho. D'entrada el professorat sap que els propers cursos haurà d'estar més hores fent activitat lectiva a l'aula i en tindrà menys per coordinar-se, preparar-se o innovar. Sens dubte el Departament ha triat el millor moment per demanar la implicació voluntària dels docents, després de les darrers actuacions té al col·lectiu superhipermegamotivat...

Segueixen sense entendre res, o començo a pensar que no ho volen entendre. Abans d'inundar les aules de portàtils s'ha de guanyar-se el professorat que és qui en defintiva durà el projecte endavant. S'ha de presentar un pla on hi hagi un període en el qual el professorat tingui clar que s'ha de formar perquè en un termini de 2 o 3 anys vista es farà el gran canvi. S'ha de dotar els centres dels recursos necessaris per dur a terme aquest període d'adaptació, que potser inclou l'adquisició de material, però sempre cuidant els tempos. Aquest període implicaria la redacció d'un pla TIC de centre on s'especifiqués el que es vol, però no un pla de TIC amb format de carta als Reis, sinó un pla on es deixés clar els canvis metodològics que es volen implementar a l'escola o institut i que comptés amb el suport i implicació de tot el claustre, no només el quatre il·luminats que remenen una mica els ordinadors..

I finalment s'ha de tenir un nord clar com a país i no estendre aquesta sensació de fer i desfer continuada que ens envolta des de fa ja massa temps.

I serà perquè sóc de l'àmbit científic però no faig més que pensar en les xifres, en tot el que es podria fer amb aquests 42 milions d'euros... per què 2.0? no veig pas cap canvi de versió significatiu.