Intel·ligències múltiples

Se'n parla des de fa temps, més concretament des de que Howard Gardner les definís allà cap als anys 70. Un món que fa trontollar la manera que tenim d'ensenyar i que certament hauríem d'haver canviat ja fa temps. Per tant, parlar-ne ara és com descobrir la sopa d'all, però per mi així ha estat, fa poc més d'un any que en sento a parlar i des de llavors no faig més que posar tots els sentits en elles.

Per rematar la jugada divendres vaig tenir l'oportunitat de fer una sessió de formació al col·legi Montserrat de Barcelona. Un centre regentat per monges amb una espenta impressionant, on apliquen metodologies basades en les MI, de l'anglès multiple intelligences. En principi jo havia de fer de formador en temes relacionats amb moodle i blogs, el resultat però va ser ben diferent, vaig sortir amb els ulls ben oberts i amb un munt d'idees noves per aplicar a l'aula.

Amb una humilitat increïble em van anar explicant com utilitzaven aquestes metodologies, com donaven uns fruits insospitats i com aconseguien motivar l'alumnat amb tècniques molt poc comuns en l'escola tradicional.

Va ser una experiència tremendament positiva i que m'ha fet replantejar-me la manera de fer les classes de dalt a baix. No sé encara com ho acabaré transportan a la meva pràctica docent, però de ben segur que ho faré. De moment tinc per davant un estiu per aprendre moltes coses sobre les intel·ligències múltiples.

Quan vaig començar a utilitzar les TIC, que acabarien sent TAC, se'm va obrir un món, amb les intel·ligències múltiples se m'ha obert un univers gairebé infinit.

Qui m'havia de dir que Itaca quedava tan lluny... som'hi!!!

El preu de ser català

Fa ja prop de 10 anys que vaig deixar l'Alt Maestrat per venir cap al Bages, però no va ser fins l'any passat que em vaig empadronar ací. La terra tira i em vaig resistir fins l'últim moment per tallar l'únic lligam oficial que em quedava amb les muntanyes d'Ares. Els altres lligams, els emocionals per anomenar-los d'alguna manera, no es trenquen mai, més aviat al contrari, en resulten reforçats.

La qüestió és que quan ha arribat l'hora de fer la declaració de la renda he tingut la primera sorpresa vinculada a la meva catalanitat fiscal. El meu gestor em va calcular la renda com sempre, com si encara estigués empadronat a Ares, quan li vaig fer saber el canvi, ho va recalcular i.. oh!! resulta que pel fet d'estar empadronat a Catalunya, rebré gairebé 200€ menys en la devolució de l'exercici de 2008.

Finalment he solucionat un dels problemes que em rondaven el cap aquests dies: Com fan anar aquest comptador?

http://www.fco.cat/comptador/

Racista de mierda!!

Aquest ha estat el comiat que he tingut com a tutor després d'un any dur.

Si una alumna repeteix curs perquè té 4 matèries supeses , 3 amb un 1 i l'altra amb un 3, no és perquè la nena no ha fet res durant tot el curs... no, i ara!! La nena repeteix curs perquè el tutor, que no els professors d'aquestes matèries, és un racista de mierda.

Així ho ha dictaminat i sentenciat la seva mare i perquè tothom se n'assabentés, ha vingut a cridar-ho als quatre vents al vestíbul de l'institut. Aprofitant que havia de venir a per les notes, s'ha posat a cridar i a insultar-me només m'ha vist. Ni un bon dia, ni un vinc a per les notes de la meva filla... no calia presentació, introducció ni preàmbuls, ha anat directament a llegir la sentència: Racista de mierda!!!

L'actuació no ha acabat aquí, jo evidentment no he entrat a debatre la ressolució de tant meditada sentència i he marxat cap al carrer, un cop allà l'espectacle ha continuat. Heus ací que el públic era més nombrós, a la porta de l'institut s'aplegaven molts pares i mares a recollir llurs fills i filles. Tots han gaudit de la performance sense haver de comprar entrada, com si d'un espectacle de la Fira deTàrrega es tractés. Els comediants se'n farien creus i els de la Fura... les botes s'hi haguessin posat!

La sentència però no sembla ser ferma, ja que la mare ha deixat ben clar que em denunciaria a la Unió Europea i que em portaria a Brusseles. La magnitud de la tragèdia s'ho mereix, siguem honestos, perdre´s pels passadissos dels jutjats de Manresa o la ciutat de la justícia de l'Hospitalet, on encara estan fent els plànols... doncs no té sentit, Brusseles vesteix més, és més senyorial i a més, quan proclames l'amenaça en veu alta, dóna la sensació que acollona més a qui la deixa anar.

Tot plegat un episodi molt trist i lamentable, possiblement el més menyspreable dels que m'ha tocat viure com a professor. La cara d'alguns dels pares que s'hi esperaven a la porta ho deia tot: el que us toca aguantar...!! Sortosament hi ha gent que sap diferenciar.

I és així com, carregant una mica més l'esquena d'experiències i coneixences, seguim el viatge cap a Itaca...