Encara no sé quin criteri s'ha seguit per batejar les generacions del 82 cap aquí com a generació Y (jo es veu que sóc de la generació X...), tant és, la cosa és que ho he llegit en un article publicat recentment i que fa referència a la productivitat de les diferents generacions de treballadors.
En aquest estudi, com sempre signat i finançat per una prestigiosa consultoria internacional..., es jura i perjurà que aquesta generació Y és la pitjor amb diferència pel que fa a rendiment laboral. Un cop més em quedo sense paraules, es veu que els malfainers van arribar amb naranjito, abans no n'hi havia!!
Casualitats de la vida, la primera promoció d'alumnes a qui vaig fer classe eren precisament aquests, els nascuts l'any 1982. Una colla de dropos que la galvana no aconseguia fer-los escriure quatre ratlles, de fet no sé com han acabt sent enginyers industrials, de telecomunicacions, infermeres, biòlegs... els que van seguir estudis universitaris, perquè d'altres treballen 8 i 10 hores diàries després d'haver fet cicles de grau superior i estan guanyant-se la vida tant bé o millor que els altres. En tot cas, sort en tenim les altres generacions que són uns inneptes, perquè sinó ens haguessin escombrat del mapa a les altres.
Començo a estar una mica fart de sentir i llegir tot tipus d'opinions negatives i decebedores d'aquestes noves generacions que pugen ara. no sé fins a quin punt les coneixen, jo si més no, treballo amb elles i puc dir que una mica ni que sigui, les conec. És cert que hi ha la cultura de l'esforç s'ha difuminat una mica, però no siguem hipòcrites i analitzem les raons:
Quins models i valors es transmenten als mitjans? Teníem OTs, Grans Hermanos i milions de famosos nascuts del no res la nostra generació? No! resulta que la societat d'ara premia precisament això. No vull justificar la baixada de l'esforç només en aquest fet, n'hi ha més evidentment com ara la implicació de les famílies, etc... però sí que em ve a la memòria una frase que deia que l'escola (i per extensió un institut) és el mirall de la societat on està ubicada.
És injust que una societat que els ha sobreprotegit fins a límits insospitats pocs anys enrere ara els fiscalitzi d'aquesta manera.
Però hi ha un altre motiu de fons pel que fa a l'article en qüestió, resulta que els empresaris (que són els entrevistats per aquesta agència que ha fet l'estudi) s'han trobat amb una generació que no està disposada a suportar qualsevol cosa, no són submisos, són exigents, saben el que volen i si el que tenen no els hi agrada, doncs marxen a buscar-ho a un altre lloc. D'això en diuen ambició i ho han aprés de la generació immediatament anterior, o millor encara, de la dels seus pares (la dels empresaris potser?).
En aquest estudi, com sempre signat i finançat per una prestigiosa consultoria internacional..., es jura i perjurà que aquesta generació Y és la pitjor amb diferència pel que fa a rendiment laboral. Un cop més em quedo sense paraules, es veu que els malfainers van arribar amb naranjito, abans no n'hi havia!!
Casualitats de la vida, la primera promoció d'alumnes a qui vaig fer classe eren precisament aquests, els nascuts l'any 1982. Una colla de dropos que la galvana no aconseguia fer-los escriure quatre ratlles, de fet no sé com han acabt sent enginyers industrials, de telecomunicacions, infermeres, biòlegs... els que van seguir estudis universitaris, perquè d'altres treballen 8 i 10 hores diàries després d'haver fet cicles de grau superior i estan guanyant-se la vida tant bé o millor que els altres. En tot cas, sort en tenim les altres generacions que són uns inneptes, perquè sinó ens haguessin escombrat del mapa a les altres.
Començo a estar una mica fart de sentir i llegir tot tipus d'opinions negatives i decebedores d'aquestes noves generacions que pugen ara. no sé fins a quin punt les coneixen, jo si més no, treballo amb elles i puc dir que una mica ni que sigui, les conec. És cert que hi ha la cultura de l'esforç s'ha difuminat una mica, però no siguem hipòcrites i analitzem les raons:
Quins models i valors es transmenten als mitjans? Teníem OTs, Grans Hermanos i milions de famosos nascuts del no res la nostra generació? No! resulta que la societat d'ara premia precisament això. No vull justificar la baixada de l'esforç només en aquest fet, n'hi ha més evidentment com ara la implicació de les famílies, etc... però sí que em ve a la memòria una frase que deia que l'escola (i per extensió un institut) és el mirall de la societat on està ubicada.
És injust que una societat que els ha sobreprotegit fins a límits insospitats pocs anys enrere ara els fiscalitzi d'aquesta manera.
Però hi ha un altre motiu de fons pel que fa a l'article en qüestió, resulta que els empresaris (que són els entrevistats per aquesta agència que ha fet l'estudi) s'han trobat amb una generació que no està disposada a suportar qualsevol cosa, no són submisos, són exigents, saben el que volen i si el que tenen no els hi agrada, doncs marxen a buscar-ho a un altre lloc. D'això en diuen ambició i ho han aprés de la generació immediatament anterior, o millor encara, de la dels seus pares (la dels empresaris potser?).
