ens en sortirem!

Amb tota la moguda pròpia d'un final de curs en qualsevol centre, la notícia de l'arribada del pla educat 2.0 ha passat en molts casos desapercebuda. És tanta la informació que rep un professor vulgaris aquests dies que no ha deixat de ser un input més que sense més pena que glòria s'ha convertit automàticament amb un output.

No és desídia, senzillament el proper curs, tot i estar a tres mesos vista, queda encara molt lluny quan estàs immers en la correcció de crèdits de síntesi, preparació de proves extraordinàries, avaluacions finals i extraordinàries i altres delicatessen d'aquests dates. D'altra banda són tants els canvis a què ens tenen acostumats que una part important del claustre respon amb un: bé, ja ens ho trobarem, ja ens adaptarem.. ple de resignació.

Els equips directius han aixecat les orelles, han obert els ulls i han començat a rumiar. Els coordinadors informàtics hem demanat hora al psiquiatra.. però un cop assumit el que ens ve a sobre, tot i no estar publicat encara al DOGC (només hi ha una roda de premsa, una entrada a la pàgina del Departament i un breu pdf) sembla que s'acabarà confirmant aviat. Feia una primera valoració del pla aquest mateix diumenge i hi haurà que pensarà que estic instal·lat en una espècie d'acampada #antieducat, no és ben bé així. No estic pas en contra de la digitalització de les aules i del sistema educatiu, ho estic però més aviat en la forma que no pas en el contingut. D'això n'hem parlat i prou amb el Ramon Barlam i la Clara Oliveres a Enseñar en la Sociedad del Conocimiento.

Ara és tard i vol ploure, no podem perdre el temps debatint si serà gat o gata, el pla ens ve a sobre i hem de reaccionar ràpid, és hora d'aplicar l'actitud masovera i arremangar-se. Lluny de veure-ho com un problema afegit m'inclino més per verure-ho com una oportunitat, un repte, la versió 2.0 del pla dóna un petit marge de maniobra als centres, cosa que no feia l'1x1, i podem decidir com invertir la dotació econòmica (encara per concretar) segons dicti el nostre propi projecte educatiu.

Així que anem per feina, tenim dues coses a fer als centres aquest final de curs i juliol: organitzar el pla TIC de centre i formar-nos per l'arribada de l'aula digital. La segona no afecta per igual tot el professorat, però sigui quin sigui el nostre nivell de competència digital, sempre hi ha coses a aprendre, així que si busquem entre aquests cursos segur que en trobem algun que ens acaba fent el pes:

• iEARN-Pangea
• Comunitat catalana de webquest
• Espiral

Resumint: som-hi! que de vegades (gairebé sempre) ens en sortim!

seguim sense entendre res

Aquesta setmana vam assistir al part del pla educat 2.0, amb cessària inclosa per al Departament (42 milions d'euros d'assignació) i epidural doble per als coordinadors informàtics dels centres. M'explico.

No seré jo qui defensi el pla educat 1x1, m'he declarat ferm opositor vàries vegades, i crec que aquest necessitava una revisió profunda, ara bé, canviar-li el nom per educat 2.0 amb l'excusa d'uns petits canvis em sembla una broma de mal gust i fer un ús gairebé fraudulent de l'adjectiu 2.0.

En essència el canvi és el següent:

• estenem el pla a totes les escoles (850) i tots els instituts públics (574) i no només als que es van acceptar les condicions del govern anterior, sovint més prop del xantatge que no pas de la innovació pedagògica.
• es dota amb una pissarra digital interactiva (PDI) totes les aules de 5è i 6è de primària i les de l'ESO, 2660 PDI en total.
• es dota els centres amb un pressupost per adquirir ordinadors portàtils, 44500 en total.

La factura de tot plegat, 42 milions d'euros, amb uns beneficiaris clars. Com a coordinador informàtic del centre ja estic esperant la pluja d'ofertes que caurà les properes setmanes, ofertes d'empreses sovint eixides del no res per treure profit de la moda de torn. 42 milions d'euros repartits en PDI i portàtils que quedaran obsolets amb poc temps i que caldrà veure en quin grau seran utilitzats a l'aula. Potser a la nostra benvolguda consellera Rigau li aniria bé fer una llegideta a aquest informe per saber què en pensen els mateixos alumnes de les TIC. De la seva lectura el que es desprén és que els alumnes volen dinamisme a l'aula, innovació, però amb el guix si cal!

Que les experiències 1x1 no funcionen no és cap secret, tenim exemples a l'Uruguai, a l'Argentina, als EUA o a casa nostra. Sigui on sigui que s'han tirat endavant, totes coincideixen en el mateix punt, la innovació no vindrà de la mà de la tecnologia sinó de la metodologia, cosa d'altra banda coneguda des d'un principi, vegeu aquest vídeo que porta penjat a la xarxa des de 2007. Com és que no es fa una aposta clara i decidida per les competències del professorat? És cert que hi ha un sector reticent a canviar les seves metodologies o ni tan sols a plantejar-se la possibilitat de canviar-les, però potser si treballéssim en aquesta línea la resta vindria sol.

Posar ordinadors a les aules com pretén aquest nou pla ja es va dur a terme a Extremadura i l'experiència ja ha estat avaluada, no ho sap això el Departament d'Ensenyament? Dubto que no ho sabien, en tot cas no els interessa aprendre les reflexions que se'n deriven de la lectura de l'informe. Malauradament només acabo veient una gran oportunitat de negoci per uns pocs i poca cosa més.

Es parla de la millora de la connectivitat dels centres al pla? No, per tant un dels grans problemes del pla educat 1x1 queda igualment per resoldre.

Es parla de qui se'n cuidarà del manteniment dels portàtils? No, i si de fet pretenen que ho facin els coordinadors informàtics de cada centre, que vingui algú a explicar-me com. Sabeu d'alguna empresa amb més de 300 equips (suposant que s'estén com pretenen) on el manteniment recaigui sobre un treballador de l'empresa que només disposa d'unes poques hores setmanals (entre 2 i 6 segons el centre) per fer-se'n càrrec? Als hospitals també funciona així el tema informàtic? La metgessa especialitzada en medicina interna porta el manteniment de les impresores també?

Es té en compte com treballaran els alumnes a casa els continguts digitals? No, es perd una de les poques coses bones de l'educat 1x1, a moltes llars hi havia un portàtil que més que ser de l'alumne era de la família, com ens explica Ismael Peña-López avui mateix.

Es deixa caure que el professorat ha de preparar activitats TIC per desenvolupar en aquest nou "medi" sense dir com se l'ajudarà a fer-ho. D'entrada el professorat sap que els propers cursos haurà d'estar més hores fent activitat lectiva a l'aula i en tindrà menys per coordinar-se, preparar-se o innovar. Sens dubte el Departament ha triat el millor moment per demanar la implicació voluntària dels docents, després de les darrers actuacions té al col·lectiu superhipermegamotivat...

Segueixen sense entendre res, o començo a pensar que no ho volen entendre. Abans d'inundar les aules de portàtils s'ha de guanyar-se el professorat que és qui en defintiva durà el projecte endavant. S'ha de presentar un pla on hi hagi un període en el qual el professorat tingui clar que s'ha de formar perquè en un termini de 2 o 3 anys vista es farà el gran canvi. S'ha de dotar els centres dels recursos necessaris per dur a terme aquest període d'adaptació, que potser inclou l'adquisició de material, però sempre cuidant els tempos. Aquest període implicaria la redacció d'un pla TIC de centre on s'especifiqués el que es vol, però no un pla de TIC amb format de carta als Reis, sinó un pla on es deixés clar els canvis metodològics que es volen implementar a l'escola o institut i que comptés amb el suport i implicació de tot el claustre, no només el quatre il·luminats que remenen una mica els ordinadors..

I finalment s'ha de tenir un nord clar com a país i no estendre aquesta sensació de fer i desfer continuada que ens envolta des de fa ja massa temps.

I serà perquè sóc de l'àmbit científic però no faig més que pensar en les xifres, en tot el que es podria fer amb aquests 42 milions d'euros... per què 2.0? no veig pas cap canvi de versió significatiu.

incentius editorials

Sempre he pecat de no tenir cap filtre entre la neurona i la llengua i portat al món de les noves tecnologies, tampoc en tinc cap entre la mateixa neurona i els dits que piquen el teclat. Deia Jordi adell en una conferència a Manresa amb motiu de les III Jornades Espurna que gairebé sempre escrivim al blog quan alguna cosa ens indignava, deia que potser anava sent hora de canviar això i escriure també quan no estem indignats. Avui però, no és així, avui em mou la indignació... ja veurem demà per on bufa el vent.

Ens trobem a final de curs i les editorials de llibres de text corren desesperades a la caça del cap de seminari o departament oferint-li les excel·lències del seu producte. Els clients sovint són difícils de convèncer i les tècniques del marketing són les que són. De la mateixa manera que els visitadors mèdics tenen el seus "encants" per convèncer els metges amb pocs valors ètics per receptar aquest medicament en comptes d'aquell altre genèric, les editorials fan servir les seves dots persuassives per guanyar-se el cllient.

De tots és sabut que unes i altres han entrat en una espiral maliciosa d'oferir canons de projecció, portàtils o pissarres interactives a canvi de la tria en exclusiva dels seus materials per a tots els cursos d'un determinat departament. Així, els professors de tot un departament, per exemple, reben un portàtil cadascú per desenvolupar la seva tasca docent. Després, en faran més o menys ús a l'aula o per preparar les classes, suposarem però que en fan un ús adequat. Altres editorials es decanten per donar un canó de projecció per al laboratori o l'aula d'idiomes, en aquest cas, els destinataris finals i per tant beneficiaris, són els mateixos alumnes. Segur que d'exemples així en coneixem tots i totes i possiblement alguns de poc lloables.

Aquestes pràctiques poden ser reprovables però de vegades davant la decisió d'haver de triar entre dos materials molt semblants, l'opció que va acompanyada d'un petit souvenir que en darrera instància repercuteix en l'alumnat acaba sent l'elegida. Res a dir. Canalitzar la competència ferotge entre editorials en favor dels nostre alumnat no està malament sempre i quan no es deixi mai, mai, en segon terme la qualitat dels textos escollits. Personalment no m'acaben de convèncer mai i m'estimo més fer-me els meus propis materials, però respecto la decisió dels companys que prefereixen treballar amb els llibres de text.

Ara bé, el que no puc acceptar és que una d'aquestes editorials faci un homenatge a una companya de professió l'any que es jubila i que a més l'obsequiï amb un portàtil... Pels serveis prestats? A qui? Ara que es jubila necessitarà el portàtil? No critico l'homenatge, tot i que no hi vaig assistir per una qüestió de principis, però em sembla vergonyós i inacceptable el "present" de comiat. Totalment fora de lloc.

Si amb aquest gest pretenia l'editorial persuadir-nos als membres del seminari que quedem, ha aconseguit justament el contrari. Que els llibres de text són un negoci per sagnar les butxaques dels pares cada mes de setembre no és cap secret, que aquestes pràctiques comercials s'estan estenent cada vegada amb menys vergonya, tampoc, així que no veig per què hem de seguir fent-los el joc i no fer-ho públic. Jo, si més no, no penso entrar en aquest joc, no penso jugar a mercadejar amb aixó.

I ja posats, m'acabo de desfogar!!

Des de fa uns pocs anys s'ha engegat als centres un projecte molt interessant de reciclatge de llibres que a banda de suposar un estalvi considerable per a les famílies, promou valors com el propi reciclatge i el respecte envers la seva feina i les eves eines per part dels alumnes. Malgrat tot cada any s'han de reposar exemplars, cosa prevista per les editorials que responen canviant el format del text amb una nova edició marcadament diferent a l'anterior, malgrat els contingut és el mateix. L'exercici 4 ara és el 9, la unitat 3 ara és la 2... pertis canvis subtils de format sense cap altre pretexte que fer més difícil la feina dels docents que es resisteixen a actualitzar l'stock de llibres. Mesures sense cap altra finalitat que vendre. És l'obsolescència programada aplicada al món de l'educació. Un motiu més per dir no als llibres de text tradicionals.

deconstruïm l'escola?

Deia Albert Einstein que no podem esperar resoldre un problema utilitzant les mateixes eines que l'han creat. Un dia li van demanar què calia fer per ser un geni, ell va contestar que calia dedicar almenys 30 minuts al dia a pensar diferent a la resta. Un altre dia va cncloure que en moments de crisi només la imaginació era més important que el coneixement... I sí, entre cita i cita es va dedicar a jugar amb el temps i l'espai. Per cert, també era un gran violinista.

Que l'escola està en crisi, i no només a casa nostra, és un fet més o menys acceptat arreu del món i si hem d'anar a buscar imaginació estem al lloc indicat. Els genis cada dia es fan més cars de veure i vist com va el món, potser ens cal més teamdividualism que no pas individualitats, però el que sí que és cert és que potser és hora de pensar diferent, intentar resoldre els problemes que trobem a l'escola canviant coses que d'entrada no ens plantegem tocar. I si juguem, encara que sigui per uns moments, a desmuntar-ho tot i refer-ho? Què passaria? Potser així trobaríem un camí nou.. què perdem de fer la simulació?

Un dels pilars inqüestionables dels sistemes educatius és el currículum, inqüestionable en el sentit més literal, ningú gosa qüestionar-lo en quant a continguts bàsics, instrumentals, essencials o com vulguem dir-los. El "pastís" es reparteix en matemàtiques, llengües, ciències... deixant poc marge a petites incorporacions o canvis, de fet s'acostuma a afegir però mai a treure, tenim un pànic horrorós a treure res. Per sort gent com Robert C. Schank va una mcia més enllà i s'atreveix a proposar un canvi radical en la concepció del currículum, potser massa bèstia com per poder digerir-lo de cop, però i ha canvis que, sense afectar tan descaradament el currículum, el poden moldejar de forma molt efectiva per intentar treure'n un profit més gran.

Un canvi seria redissenyar l'horari de les escoles i instituts, per què hem de tenir 30 classes d'una hora a la setmana? Per què la disposició de l'aula ha de ser 30 taules, amb les seves 30 cadires, encarades cap a una pissarra amb una taula més gran i una butaca per al professor? En alguns centres com ara el col·legi Montserrat de Barcelona amb la Montserrat del Pozo al capdavant ja ho fan, amb la teoria de les intel·ligències múltiples com a eina bàsica han reorganitzat les aules i l'horari de manera que els alumnes treballen en blocs horaris i de contingut. Aquest treball requereix molta coordinació entre diferents disciplines, entre les tradicionals àrees de coneixement, però els resultats estan a la vista.

Avui es publicava al New York Times un article on s'incidia en el mateix fet, una escola privada havia decidit treballar a partir de blocs de contingut suprimint l'horari tradicional de classes de 45 minuts i subsitituint-les per aquests blocs de durada més llarga i variable.

Els continguts es treballen de manera més intensa i no necessàriament cada setmana, potser hi ha uns temes que es tracten a principi de trimestre, uns altres més endavant.. però de manera que al final de curs s'ha treballat el mateix que si s'hagués fet de la forma convencional amb hores fraccionades per matèries i amb hores assignades cada setmana.

Les noves classes són molt més intenses, ja que no són de 45 minuts, n'hi ha de fins a 2 hores, però l'alumnat està molt més implicat, té temps de posar-s'hi a fons en el tema que es treballa i el fet de canviar cada setmana de continguts no dóna peu a l'avorriment. Lògicament també s'hi corre el risc de tenir l'auditori apàtic dues hores si no s'ha dinamitzat bé l'activitat..

El canvi però no només afecta a l'horari sinó que també a la disposició de les taules i cadires de les aules, s'ha reformat el sistema de manera que tothom treballa en base a un gran espai central on compartir el coneixement. El que es busca en el fons és permetre una gran flexibilitat a l'aula per treballar els diferents blocs de contingut en funció del que aquests demanin.

La justificació del canvi es basa en el fet que les activitats HOT (high order thinking) de la famosa taxonomia de Bloom requereixen més temps per assolir-se i experimentar.

El Ferran Adrià va trobar el seu camí deconstruint la cuina, reinventant-la, d'això ara en diuen innovació. No podria ser el model aplicable a l'escola? I si la deconstruïm encara que sigui per verue què passa? Haurem d'estar ben atents a aquests tipus d'experiències, seguir-les de prop i començar a plantejar-nos canvis més profunds en el nostre sistema. Per què no?