dilluns, 21 de juny de 2010

is beautiful that way

Sí, és bonica aquesta manera de fer les coses, de treballar, de caminar... Estem vivint un final de curs ple de desprepòsits per part del nostre cada dia menys benvolgut Departament d'Educació, però ni això podrà eclipsar un moment molt especial, aquest.

Cada final de curs té una sensació agredolça, després de tot un curs dedicant-te a que els teus alumnes aprenguin una mica de tot allò que els pots oferir, i no només física i química, arriba el moment en què marxen. Com ha de ser, per això han estat lluitant tot el curs, però aquest moment dolç de veure que ho han aconseguit també té un rerefons amarg, no deixa de ser un adéu encara que el disfressem d'un fins aviat!

Aquesta sensació és més acusada amb 2n de batxillerat, la resta de cursos els tornaràs a veure amb tota probabilitat al setembre. Aquest any però, aquesta sensació es produeix amb un 3r d'ESO, cosa poc habitual.

Un 3r d'ESO molt especial, la meva tutoria, una tutoria que porto des de 2n i que al llarg d'aquests dos cursos ha aconseguit que estimi més aquesta feina. Una tutoria que va començar amb gairebé 15 dies castigats sense pati, bronques dia sí dia també, mogudes de ca l'ample a tots els nivells... però amb una gent molt maca amb qui poc a poc ens hem acabat entenent força bé. Oblidarem ara l'incident de les tecles de visual i plàstica...

No volia acabar el curs sense fer-los un petit homenatge, un petit muntatge perquè d'aquí a un temps recordin aquests dos cursos amb un somriure.


Després de veure'l, un d'ells m'envia un missatge i em diu: ens has ensenyat a ser persones. Ara mateix no sé per a quin examen entrava, a quin tema sortia... a cap, i a tots. Si després de dos anys he aconseguit, en la mesura que sigui, que siguin una mica més persones, que pensin, que tinguin una mica més d'esperit crític... em dono per satisfet.

Com diu el títol d'aquesta entrada, així dóna gust treballar, així és bonic!! Títol que d'altra banda no és casual, així es diu una cançó que sempre més em recordarà aquesta gent de 3r ESO A.

dilluns, 14 de juny de 2010

benvolguts Reis de l'Orient...

Això no té límits, ara farem signar una carta de compromís educatiu als pares per tal d'assegurar que s'impliquen en el procés d'aprenentatge del seus fill i filles. La carta òbviament té punts que afecten tant al centre com als pares, compromet d'alguna manera totes dues aprts.

Les preguntes que se'm plantegen són moltes. La primera és: realment cal? Perquè per part del professorat, els punts a què fa referència ja estan regulats, és part de la nostra feina i com a tal, la fem. Per part dels pares i mares, cal? La gran majoria s'impliquen en el procés d'aprenentatge dels seus fills com cal, la gran majoria s'imlpiquen i treballen colze a colze amb el professorat, cosa que dóna els seus fruits.

La segona pregunta és: Què passa en cas d'incompliment? La gran majoria dels pares com he dit, s'implica i no necessita signar cap carta de compromisos... l'altra part del col·lectiu de pares, tant és que la signin com no, perquè... insisteixo, què passarà si no compleixen els acords? Un carta signada per dues parts comporta assumir unes responsabilitats, què passa si no s'assumeixen?

Per la part que em toca tinc bastant clar què em pot passar si no ho compleixo, ja està regulat això, és part de la meva feina. Ara bé, l'altra part.. hi ha cap decret que els obligui?

Suposo que el Departament ja ho té previst això i està treballant en una carta de compromisos per als avis, perquè els seus fills compleixin com cal amb els néts.

dijous, 10 de juny de 2010

ja n'hi ha prou!!!

Aquest matí he rebut accidentalment un correu d'en Xavier Kirchner (pare del projecte educat 1x1). Anava adreçat a un altre Jordi però les presses o qui sap què, han volgut que parés a la meva bústia d'entrada. El correu era curt i concís, informava de la convocatòria de licitació del famós portal Empúries (protoportal), portal que ha d'agrupar totes les editorials de materials digitals i on els pares podran comprar telemàticament els continguts digitals que els seus fills utilitzaran el proper curs si es troben immersos en el projecte educat 1x1.

No li he donat més importància inicialment, he enviat un correu al Xavier i li he fet saber que me l'havia enviat per error. Ara bé, no me n'he pogut estar de visitar l'enllaç que portava adjunt, la convocatòria pública. No us puc explicar la cara que se m'ha quedat quan he vist la partida pressupostària que té adjudicada, us juro que no hi ha paraules:

3.593.220,34 € sense IVA

La convocatòria és per dissenyar, crear, desenvolupar i mantenir un portal de compra, només això!! La indignació és majúscula quan veus que fa tan sols dos anys, un alumne del centre, en Xavier Casahuga (i dono el nom perquè quedi clar que no és cap farol) va guanyar un premi de la fundació Lacetània per desenvolupar precisament això, un portal virtual de compres. Va fer aquest projecte com a treball de recerca de 2n de batxillerat i us juro que no va necessitar aquesta barbaritat de diners per fer-ho possible.

Estem davant d'una de les malversacions de fons públics més flagrant que he vist mai, el Departament d'Ensenyament destina aquesta monstruositat a dissenyar una plataforma a disposició de l'empresa privada, ja que els únics beneficiats de tot plegat són els editors. Amb diners públics se'ls crea el supermercat virtual on vendre el seu producte, i a més, amb uns costos desorbitats.

El tema és però més greu encara si tenim en compte les fortes retallades pressupostàries que estem patint tots els centres públics a nivell de plantilles i altres recursos. Amb l'excusa de què no hi ha diners l'administració està retallant fins a límits demencials. Això sense entrar a valorar la retallada de sous de la funció pública.

Que m'expliqui algú com és possible que en els temps que corren una administració pugui malbaratar aquesta suma en una cosa que un alumne de segon de batxillerat va ser capaç de fer.

Ho sento, la meva neurona no dóna per més, no ho puc entendre per més que vulgui.