dimecres, 21 d’octubre de 2009

motivació 2.0

Fa uns quants dies que estic per Escòcia i dedico uns minuts cada dia a seguir la premsa de casa. Avui remenant per aquí i per allà m'he trobat amb una desgradable sorpresa: Una imatge capturada dels materials de tecnologia de 1r cicle d'ESO.

D'entrada la desafortunada metàfora de la motivació em crea un rebuig sense eufemismes ni paliatius. El fet que des del Departament d'Educació es promoguin polítiques de foment de la igualtat ho fa especialment greu al meu parer i més tenint en compte que el material "educatiu" va adreçat a nois i noies de 12, 13 i 14 anys, una edat on s'ha de tenir especial cura amb aquests temes.

Hi ha però un altre motiu de deseperació que possiblement només hem apreciat els que ens dediquem a l'ensenyament de la física, la química o la tecnologia. El dibuix mostra clarament un electró que es sent atret per una altra icona de característiques gairebé idèntiques tot i que hom pot comprovar que el primer té gènere masculí i l'altre femení.

Aquest fet pot introduir un concepte erroni en l'alumnat, no pel fet que puguin associar un sexe als electrons, cosa que sens dubte no faran, però deixa la porta oberta a la idea que hi hagi dos tipus d'electrons: uns que atreuen i uns altres que són atrets. Això és un error terriblement greu, ja que tot i que el text fa referència a la diferència de potencial com a motivació, la imatge dóna a entendre que hi ha una altra partícula idèntica però de (sexe) comportament antagònic.

Per cert, podeu consultar el material a la web de Digital-Text a la pàgina 6.

dijous, 8 d’octubre de 2009

Vergonya Conseller, vergonya!!!

Doncs sí, això és el que cal, una mica de vergonya.

A les acaballes del curs 08/09 se'm concedir una llicència D del Departament d'Ensenyament. Una llicència per anar 10 setmanes a Aberdeen (Escòcia) a preparar materials de física en anglès (metodologia AICLE o CLIL).

Escric tot això des d'Aberdeen, la llicència és des del 5 d'octubre al 12 de desembre.

I la vergonya? Us preguntareu... Doncs resulta que el Departament d'Ensenyament, que ha apostat decididament per la innovació educativa, per l'excel·lència, per la qualitat... i totes aquelles coses a què ens té acostumats el nostre benvolgut Conseller, encara no ha estat capaç d'enviar un substitut al meu centre.

Ma mare sempre ho ha dit que sóc una mica complicat, raret vaja... però tant? Sí, ho reconec, m'agraden les magdalenes, i què! Però això no és cap obstacle perquè no es trobi substitut per cobrir la meva absència, que per cert, no ha estat sobrevinguda.

Resulta increïble i vergonyós, de fet resulta més vergonyós que increïble, no ens enganyem tampoc, que el propi Departament que m'ha enviat a Escòcia, que sap des de fa mesos el dia exacte que marxaré, no hagi estat capaç de cobrir aquesta absència des del primer instant.

És més, el substitut hauria d'haver arribat fins i tot abans que jo marxés, només un dia abans. Això hagués permés un traspàs d'informació fluïd i senzill, que faria possible que els alumnes no perdessin ni un sol dia de classe i potser així, podríem creure tots plegats en la voluntat sincera de perseguir la qualitat educativa.

Res de res...

El més patètic però, és assabentar-se que divendres 2 d'octubre es va nomenar un substitut (el nom i nº d'ordre del qual no revelaré, tot i que es pot consultar a la web del Departament) que encara ara no s'ha presentat al centre. Iep! Hom pensarà que és el substitut qui ha obrat malament i no el Departament, però la sorpresa arriba quan en trucar als Serveis Territorials ningú sap res d'aquest nomenament, ni d'aquest substitut, ni de la plaça a cobrir...

Vergonya!!!!!!!